Shukraan

Faig la consulta d’una companya en un altre poble. Entra la Badia, seguida de la seva filla. Li fan mal els peus.

És tan prima i petita que, dins la seva gel·laba i sota el seu mocador, sembla que es pot trencar en qualsevol moment.

Té 70 anys. Ha tingut 8 fills. I ha treballat al camp, tota la vida. Quan va enviudar, fa 1 any, la seva filla la va fer venir del Marroc per viure amb ella. Perquè no estigués sola.

Ara, és en un pis d’un poble de Catalunya, on no coneix ningú. No parla català ni castellà. Com que la filla treballa, està sola tot el dia. Sembla tan perduda!

Li miro els peus. Plans, amb dits en gallet, galindons, onicomicosis. Fa gestos de dolor quan els toco. Peus d’anys de treball i patiment embolcallats en unes sabatilles de fabricació xinesa.

Què podem fer per ajudar-la? Poca cosa, penso. Tot i així, li explico (la filla tradueix) que li demano visita per si el traumatòleg considera apropiada una ortesi o una intervenció quirúrgica. Entretant, recomano hidroteràpia i analgèsics, si cal.

La Badia s’aixeca quan la filla li explica. Somriu. Tot marxant, murmura: “shukraan”.

La filla em diu: “li dona les gràcies”.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s