Respecte a les decisions

Ve la Remei a la consulta, em diu que està cansada de fer dietes que mai li funcionen. Les suporta una temporada però després cau de nou en la dieta de sempre. Assegura que no menja per tenir el pes que té. Em comunica que ha decidit fer-se una gastrectomia, ja n’havíem parlat del tema, inclús amb endocrinologia, tot i el seu IMC de 42, a la seva edat no acaba d’entrar en cap protocol. La Remei té 74 anys. Ha trobat una clínica privada que li fan, pagant el preu dels estalvis de la seva vida. Donat  que la decisió és conscient i lliure assumint els riscos que comporta, acompanyo en aquest procés.
Un any després  de la gastrectomia, la Remei és feliç com un anís. Ara es pot dutxar sola, pot fregar el terra i fer la compra sola! La qualitat de vida i autonomia que ha guanyat s’ho val tot, segons el seu criteri.
Però ara ha de lluitar, contra les idees preconcebudes de tots els sanitaris que no arribem a entendre la seva decisió. Ni del CAP ni les visites de control hospitalàries, que no entenem per què ha pres aquesta decisió.  En aquests casos em pregunto perquè no acompanyem i prou, en lloc de qüestionar les decisions dels altres.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s