Els diaris d’atenció primària

Treu el cap per la porta entre pacient i pacient.
-Necessito parlar amb tu doctora, és urgent -Tinc la consulta plena. Podries venir demà?
A les 8h de l’endemà ja és a la sala d’espera
–Doctora, la meva filla ha intentat suïcidar-se. Te’n recordes que vaig venir amb ella fa unes setmanes? No vol anar l’escola, no em donen cap solució allà. Creus que podries ajudar-nos a orientar el problema?
Després, quaranta minuts d’angoixa a consulta, pràcticament sense intervenció meva, només ell organitzant les idees i les pors. La culpa.
Al final:
-Puc portar-la demà per què parlis amb ella? L’esperança.
Mem
(Esperanza Martín Correa)