Els diaris d’atenció primària

Vaig a casa d’en Pepito a curar-li unes úlceres per pressió. Viu amb la Rosita, la seva dona.
- Bon dia Pepito i Rosita, soc la Carme.
- Passa Carme, bon dia.
I allà els trobo, al llit, tots dos ben arraulits, un al costat de l’altre.
- Què tal has dormit Rosita?
- Jo bé. I tu carinyo?
I allà estic jo, enamorada d’aquests dos avis. Sentint-me privilegiada d’observar tant d’amor. Un amor de molts anys. Un amor tendre entre llençols.
Estiu
(M Luz Talavera Pérez)
doncs sí, molt privilgiada! que bonic…