La càrrega

Els diaris d’atenció primària

És un domicili ample, lluminós, net, decorat amb gust. Una casa com cal.

C. està al dormitori, estirat al llit. Fa bon aspecte. Porta un pijama d’hivern de vellut vermell.

Sembla nou.

Els llençols i la flassada van a  conjunt amb les cortines de les finestres Ella se’l mira amb amor. La cuidadora guaita des de la porta. C. ha descarregat la sol·licitud però té dubtes.

-”Oi que no podré tornar a caminar, doctora? Soc un pes i una càrrega per tots. Si no puc fer res per mi mateix, viure no té sentit. Doni’m una pastilla i que s’acabi aviat”

Mem

(Esperanza Martín Correa)

Advertisement