Quan el pacient en sap molt més que tu

Veig el seu nom al llistat de visites d’avui i penso… fa molt temps que no ve a la consulta, què deu passar?

No li agrada gens visitar metges. Portador del virus de l’hepatitis C. Mai havia volgut considerar el tractament antivíric, tot i que en parlàvem en cada visita. Fins que la seva parella, també portador, va patir un càncer de fetge. Llavors, va acceptar anar a l’especialista per parlar-ne. Continua llegint

Anuncis

No li digui a ningú!

Crido a la Felisa. 67 anys

Repasso la seva història a la pantalla de l’ordinador abans que entri.

És la segona vegada que la veig. S’ha canviat de metge fa unes setmanes.

És hipertensa, té artrosi i un antecedent de càncer de colon que va superar fa anys. Consta també a la seva història un diagnòstic de “tremolors”.

Avui ha demanat una visita urgent. Entra espantada. S’asseu nerviosa.

“-Doctora, no sé per on començar……” Continua llegint

En Ramon

D’aquí un mes serà pare per tercera vegada. Se’l veu feliç quan m’ho explica. Espera poder-se dedicar intensament al fill. Fer allò que no va poder fer amb els seus dos primers fills. Ser-hi. Fer de pare.

El conec fa anys. Quan vivia amb la seva primera parella. Llavors era un home trist. Resignat a la desgràcia d’haver-se casat amb una persona amb un trastorn límit de personalitat. Es va separar quan els seus dos fills ja eren autònoms, deixant resolta la situació econòmica de la seva dona.

Per ell és important ser “decent i responsable”. Continua llegint

Benvinguda

“Bona tarda. Segui, si us plau”-la pacient pren una cadira de l’altra banda de la taula. Es mira amb curiositat la metgessa que acaba de parlar-li. El seu marit agafa la cadira que queda lliure- El seu metge, el doctor Esteve Sanz, s’ha jubilat. La doctora Mejías que ha estat els darrers mesos en aquesta consulta fent la seva substitució, ja no treballarà més aquí. A partir d’ara, jo seré la seva metgessa. Em dic Paula Cruz. Encantada”

Una encaixada de mans serveix d’inici a la nova relació.

A la cara de la pacient, es dibuixa un desconcert inicial:

”Ostres! El dr. Sanz ens coneix des de sempre. Fa 30 anys que és el nostre metge! Primer l’havíem tingut quan treballava al carrer Lorena i després aquí, de tota la vida! Coneix els meus fills, el meu home i a mi. Hi teníem molta confiança. És un gran metge i una excel.lent persona!” Continua llegint

Jo no hi crec, en la Comunitària(1)

S’ha acabat l’agenda del matí, el darrer pacient acaba de marxar.

Truco a la consulta 308. Parlo amb la Jeni, infermera del CAP i membre (com jo) del grup de Comunitària.

Jeni, ja he acabat. Baixem a parlar amb el director?”

La Jeni i jo fa setmanes que posposem la reunió amb el nostre director del CAP. No ens ve de gust.

Fa uns mesos, el grup de Comunitària i la Taula Comunitària del barri vam decidir iniciar un grup d’activitat física al CAP.

El grup de Comunitària el formen professionals de tots els estaments del CAP: infermeres, metges i personal de gestió i informació. Continua llegint

15 clics

(en comparació amb l’útil “3 clics”)

Tardor. Campanya de vacunació antigripal. Qualsevol lloc de la geografia catalana en una ABS on s’utilitza el programa d’història clínica “e-CAP”.

Soc a la història clínica informatitzada de la Paquita. Té 68 anys i diversos problemes de salut crònics. Li proposo vacunar-se contra la grip. Accepta. Li administro la vacuna.

Registro la vacuna administrada: Continua llegint

La bona coordinació entre professionals

El nostre EAP és de l’ICS. Els especialistes són d’una “corporació concertada”. No compartim història clínica. Una anomalia “normal” del nostre sistema sanitari en el segle de la connectivitat.

Alhora, des de “les altures” es promou una “coordinació entre nivells”. Protocols. Trajectòries clíniques. Taules de seguiment. Però res funciona. Paper mullat. Com podem cooperar si no ens podem comunicar? Continua llegint