Divendres ens vam assabentar que donarien l’alta a un pacient de la nostra UBA després de sis mesos d’ingrés.
Es tracta d’en Jaume, un senyor de 61 anys que vivia sol en una habitació mal ventilada i estreta, en un pis compartit amb una família amb qui no té cap mena de vincle, en un 5è pis sense ascensor d’un barri perifèric. Sabem que tenia fills, però no els vam conèixer mai, ell no hi tenia cap mena de relació. Era fumador, tenia una cardiopatia isquèmica i també problemes greus amb l’alcohol, amb una desnutrició proteica i una hepatopatia crònica. Passava temporades llargues sense venir, apareixia a fer-se cures. Un dia va presentar una cel·lulitis amb febre alta i hipotensió. El vam enviar a l’hospital, on ha estat ingressat tot aquest temps, de l’hospital a un centre sociosanitari i viceversa, patint amputacions successives a ambdues cames. El darrer mes havia estat ingressat en una unitat de convalescència. Continua llegint
Category Archives for Atenció sanitària
Només vinc a donar-li les gràcies
La Rosa fa setmanes que té dolor al peu. A un dit del peu. Un dolor que li enterboleix el repòs. A ella, una dona forta, de les d’abans de la guerra.
Orientem el dolor com a vascular, arterial. Truquem a cirurgia vascular i ens fan “el favor” de veure-la en dos dies. Però l’especialista descarta l’origen vascular del dolor… rotundament.
En aquell moment, la Rosa estava prenent un anticoagulant oral per una arrítmia.
Desconcertats, tractem el dolor com podem. Continua llegint
M’haurà canviat el metabolisme?
La Rosa té 39 anys i pesa 108 kilograms.
Entra a la consulta i s’asseu lentament a la cadira. Es posa còmoda. Deixa les bosses a terra. Fa dringar els seus braçalets, les seves arracades i els seus collarets. Porta tants penjolls com un arbre de Nadal. Porta els llavis pintats de vermell. Les celles repassades amb llapis negre. Les pestanyes ben empastifades de rímel… Continua llegint
Prioritats
Avui hem hagut de dir a les 14 persones que han vingut (a les 8 del matí i en dejú) per fer-se una extracció de sang que se’n tornessin a casa; que els havíem de reprogramar.
No hi ha cap professional d’infermeria per fer les extraccions programades. Segons la programació feta per la direcció, el professional que ha de ser a les 8 hores al consultori està sortint de guàrdia del CUAP (a uns 15 km de distància), si tot va bé, a les 8 hores. Continua llegint
Urgències
En Pere torna a venir “d’urgències” (és a dir, sense visita programada…).
Fa uns dies va venir, també “d’urgències”, per unes taques a la pell que tenia feia setmanes. Se’l va atendre i es va prescriure un tractament per 3 setmanes que… segons explica a l’administratiu del taulell, només ha fet dues vegades… perquè “se li posa la pell vermella”… Continua llegint
Entre l’espasa i la paret
Té 30 anys, parella i un fill de 2. I una mare de 50 que agonitza per un càncer de mama. El pare, treballa. I no s’ocupa de res… No hi ha més germans. L’àvia, fràgil i sola.
Fa mesos que va amunt i avall, de l’hospital a casa la mare. De casa la mare a casa seva. De casa seva a casa de l’àvia. A l’hospital. A la guarderia. Continua llegint
De cap manera, doctora!
La Maria, a qui és la primera vegada que veig, no pot més. Plora a la consulta. No pot controlar el moviment de les seves cames. Està agitada. No pot dormir. Ha perdut una de les seves TRES feines.
Té una parella que l’estima. Una família que l’estima. Té amics. Fa anys que treballa tots els dies de la setmana, sense vacances. Per què? Ella és l’única que té feina… Continua llegint
