Desesperació

La Rosa ha vingut a la consulta pels resultats analítics de la seva mare, a qui atenem en el seu domicili. La mare ens ha autoritzat a donar-li els resultats.

La Rosa viu a 30 km. Té dos germans que viuen al poble i uns altres dos que viuen en altres pobles. A menys distància que ella. Però tots “són homes”. Ella és la que se’n fa càrrec de quasi tot allò relacionat amb la salut de la seva mare.

Ja ho va fer amb el seu pare, que va morir fa un parell d’anys després de llarg temps de malaltia crònica complexa amb ingressos i reingressos a l’hospital.

La Rosa ja va haver d’afrontar l’actitud de la seva mare, que deia no necessitar ajuda, i “l’absència” dels seus germans, que no veien allò que no els convenia veure. Continua llegint

Anuncis

La Maria vol morir a casa

Fa dies que la Maria no es troba bé. Està molt cansada i s’ofega.

La Maria té 91 anys, és vídua des de fa més de 20. No té fills i un nebot i una neboda s’ocupen d’ella. “ Sort tinc d’ells, perquè em tracten com a una mare”, ens explica en una de les visites a domicili.

Ara fa un mes que no surt de casa perquè té por de caure. Té por de la nit, de no despertar-se. Ahir la seva neboda es va quedar a dormir amb ella. Continua llegint

Vetllant el seu son

La Maria plora sense parar. S’acaba de morir el seu marit a l’hospital. Plora per la seva mort però sobretot plora perquè “no m’han deixat acomiadar-me d’ell, després de 50 anys junts!!!”. “Jo, que em vaig acomiadar de tothom, de la mare, del meu germà…, perquè no vaig poder fer-ho del meu company de 50 anys?”. Continua llegint

Equitat a la (e)-consulta

Fa unes setmanes vam fer una reunió al centre on ens van explicar la nova modalitat de consulta mitjançant visites virtuals a través de l’eCAP, l’e-consulta. Aquesta nova manera d’atendre als pacients va generar tot tipus de reaccions per part dels companys, des de qui pensava que potser en algun moment del futur podríem fer part de la feina des de casa, fins a qui li generava angoixa per la dificultat en manegar les noves tecnologies. A mi, a priori, abans de posar-la en marxa, em planteja molts dubtes. Continua llegint

Primum, non nocere

La Maria té trenta-set anys i treballa en una residència d’avis, amb el conseqüent sobreesforç físic que comporta l’atenció a persones dependents. Va venir l’altre dia per una lumbàlgia mecànica de set dies d’evolució que havia millorat parcialment amb tractament antiinflamatori; abans de venir amb mi, però, havia anat a urgències, on li havien fet una radiografia estrictament normal, com correspon a una lumbàlgia mecànica en algú jove sense signes d’alarma. Quan li vaig preguntar perquè havia anat a urgències enlloc de venir a la consulta, em va respondre. “perquè així allà ja em fan la radiografia i m’ho miren tot”. En el que ella no havia pensat és en que aquest “mirar-ho tot”, li havia suposat rebre una dosi de radiació totalment innecessària. Continua llegint

Menyspreu…

En un equip d’atenció primària qualsevol de la Catalunya interior, rural, de petites poblacions.

Fa quasi un any que una administrativa està de baixa laboral. No s’ha substituït.

Fa uns 5 mesos que un administratiu està de baixa laboral bona part dels dies. No s’ha substituït. Continua llegint

Desig d’eutanàsia

Després de cuidar la seva dona, que anava perdent el senderi, durant anys, en Pere, de 78 anys, ha claudicat i ha pres la decisió de buscar un lloc on la cuidin.

Fa tres mesos que està en una residència, la millor que ha trobat.

Ara s’ha d’operar del genoll. No es podrà valer per ell mateix. I està sol. La filla treballa. Haurà de busca un lloc provisional on el puguin cuidar. No en troba cap.

Ja fa unes quantes consultes que em parla d’un tema: l’eutanàsia. Continua llegint