Vetllant el seu son

La Maria plora sense parar. S’acaba de morir el seu marit a l’hospital. Plora per la seva mort però sobretot plora perquè “no m’han deixat acomiadar-me d’ell, després de 50 anys junts!!!”. “Jo, que em vaig acomiadar de tothom, de la mare, del meu germà…, perquè no vaig poder fer-ho del meu company de 50 anys?”. Continua llegint

Equitat a la (e)-consulta

Fa unes setmanes vam fer una reunió al centre on ens van explicar la nova modalitat de consulta mitjançant visites virtuals a través de l’eCAP, l’e-consulta. Aquesta nova manera d’atendre als pacients va generar tot tipus de reaccions per part dels companys, des de qui pensava que potser en algun moment del futur podríem fer part de la feina des de casa, fins a qui li generava angoixa per la dificultat en manegar les noves tecnologies. A mi, a priori, abans de posar-la en marxa, em planteja molts dubtes. Continua llegint

Primum, non nocere

La Maria té trenta-set anys i treballa en una residència d’avis, amb el conseqüent sobreesforç físic que comporta l’atenció a persones dependents. Va venir l’altre dia per una lumbàlgia mecànica de set dies d’evolució que havia millorat parcialment amb tractament antiinflamatori; abans de venir amb mi, però, havia anat a urgències, on li havien fet una radiografia estrictament normal, com correspon a una lumbàlgia mecànica en algú jove sense signes d’alarma. Quan li vaig preguntar perquè havia anat a urgències enlloc de venir a la consulta, em va respondre. “perquè així allà ja em fan la radiografia i m’ho miren tot”. En el que ella no havia pensat és en que aquest “mirar-ho tot”, li havia suposat rebre una dosi de radiació totalment innecessària. Continua llegint

Menyspreu…

En un equip d’atenció primària qualsevol de la Catalunya interior, rural, de petites poblacions.

Fa quasi un any que una administrativa està de baixa laboral. No s’ha substituït.

Fa uns 5 mesos que un administratiu està de baixa laboral bona part dels dies. No s’ha substituït. Continua llegint

Desig d’eutanàsia

Després de cuidar la seva dona, que anava perdent el senderi, durant anys, en Pere, de 78 anys, ha claudicat i ha pres la decisió de buscar un lloc on la cuidin.

Fa tres mesos que està en una residència, la millor que ha trobat.

Ara s’ha d’operar del genoll. No es podrà valer per ell mateix. I està sol. La filla treballa. Haurà de busca un lloc provisional on el puguin cuidar. No en troba cap.

Ja fa unes quantes consultes que em parla d’un tema: l’eutanàsia. Continua llegint

Me’l cuidareu?

Enmig de la consulta, sona el telèfon i des d’admissions em diuen que un metge de l’hospital vol parlar amb mi.

Quan truca un metge de l’hospital parem màquines, és massa difícil sovint parlar amb ells per desaprofitar l’ocasió i, més encara, si és per iniciativa del metge de l’hospital.

M’explica el cas, tenen ingressat el Pere de més de 90 anys que ha fet un quadre agut i que, afegit a la seva patologia, no fa viable la supervivència, a no ser que es facin servir mesures extraordinàries -que serien dubtoses- tant clínicament, com èticament. Continua llegint

Incomprensible

La Rosa pateix una malaltia d’Alzheimer en el grau més evolucionat. Depèn totalment de la seva cuidadora. Ni és capaç de mantenir el cap dret. Fa anys que la coneixem. A ella i a la seva cuidadora, la filla. La dedicació a la cura de la seva mare és excepcional. Mai hem vist la Rosa desnodrida, deshidratada, bruta, mal vestida o amb risc de nafres.

Un dia la Marta se’n va a consultar al neuròleg de l’hospital que havia visitat la seva mare fa més de 5 anys. El neuròleg, sense veure la Rosa, li prescriu citicolina, folat, vitamina B i altres fàrmacs… I, segons la filla, el neuròleg li ha dit que “quan surti un medicament nou, la seva mare podrà millorar”… Continua llegint