La prova de la farmàcia

Una senyora ve a consulta per demanar-me informació i opinió. Ha rebut una carta encapçalada pels logos de l’Hospital General de Granollers i del Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya. La carta diu:

«Benvolguda senyora: Fa unes setmanes us vàrem convidar a participar al Programa de detecció precoç de càncer de còlon i recte. El programa s’adreça als homes i dones de 50 a 69 anys i consisteix a realitzar una senzilla prova cada dos anys, de manera totalment gratuïta.

Donat que no tenim constància que hagueu anat a la farmàcia a recollir el material, ens permetem insistir en la importància que té aquesta prova per a la vostra salut. Us comuniquem que disposeu de 15 dies més, des de la data d’aquesta carta, per passar a recollir la prova a qualsevol de les farmàcies de la llista annexa. Si us plau, recordeu que és imprescindible que porteu aquesta carta quan l’aneu a recollir. Una vegada realitzada, caldrà tornar la prova a la farmàcia. Els resultats us seran comunicats abans d’un mes per carta o per telèfon. Continua llegint

M’haurà canviat el metabolisme?

La Rosa té 39 anys i pesa 108 kilograms.

Entra a la consulta i s’asseu lentament a la cadira. Es posa còmoda. Deixa les bosses a terra. Fa dringar els seus braçalets, les seves arracades i els seus collarets. Porta tants penjolls com un arbre de Nadal. Porta els llavis pintats de vermell. Les celles repassades amb llapis negre. Les pestanyes ben empastifades de rímel… Continua llegint

Tot va bé, nena!

La Maria acompanya el seu pare, en Josep, a la consulta. És un pacient extremadament complex, que viu amb la dona, també complexa.

No té reconeguda cap ajuda per dependència. Té una MPOC severa i una demència moderada. Així que… es pot moure perfectament, però… cap a on? No sap que s’ha de vestir, que s’ha de rentar, que s’ha de calçar, que ha de fer els inhaladors, que ha de menjar… Continua llegint

El pols

Divendres passat, enmig del “macro-pont” de desembre i amb la consulta plena de gom a gom, entra un senyor d’edat avançada i molt nerviós. M’explica que a la farmàcia li han dit que no li troben el pols al canell i que han hagut de mira-l’hi al coll, a la “jugular”, segons li ha dit la persona que l’ha atès a la farmàcia. També em comenta que li ha dit que ha estat molt difícil trobar-li el pols. Està molt angoixat, nerviós, preocupat… Continua llegint

Problemes de memòria

“Tinc problemes de memòria, doctora”…

“Si? Posa’m un exemple…

” No recordo on són les coses a la cuina.”

“I un altre?” Continua llegint

Qui controla la qualitat de l’atenció a les urgències dels hospitals?

Ve en Joan a buscar la baixa laboral.Ahir va ser atès a urgències del nostre hospital de referència.

Llegeixo l’informe i no entenc res…

Diagnòstic: orquiepididimitis (li han fet una ecografia). Tractament: doxiciclina (7 dies). Proves demanades pendents: urocultiu Continua llegint

Conciliació terapèutica

La Maria té una incontinència urinària d’urgència. Malauradament, el metge que ha estat a la consulta durant les meves vacances la va derivar a urologia.

Torna a la consulta amb una prescripció electrònica de Mirabregon…

“L’uròleg m’ha dit que vostè m’ho ha de posar a la recepta de llarga durada”..

“Té un informe de l’uròleg explicant perquè ha de prendre aquest medicament?”

“No m’han donat res… “

“L’uròleg ja sap que vostè te una arítmia?”

“No m’ha comentat res. Suposo que sí…”

Des de la nostra història clínica no podem accedir a la del nostre hospital de referència…

Què he de fer? Sense informació de la raó de la indicació he de “posar a la recepta de llarga durada” (és a dir, fer-me responsable de la prescripció del medicament)?

Un medicament qualificat fa un any pel Comitè d’avaluació de nous medicaments d’Osakidetza de “mecanismo de acción diferente pero eficacia igual de irrelevante”. Un medicament que té com efectes adversos la taquicàrdia i la fibril·lació auricular?

Com li explico a la Maria que no em faig responsable de “posar a la seva recepta de llarga durada” aquest fàrmac?