De cap manera, doctora!

La Maria, a qui és la primera vegada que veig, no pot més. Plora a la consulta. No pot controlar el moviment de les seves cames. Està agitada. No pot dormir. Ha perdut una de les seves TRES feines.

Té una parella que l’estima. Una família que l’estima. Té amics. Fa anys que treballa tots els dies de la setmana, sense vacances. Per què? Ella és l’única que té feina… Continua llegint

Quan l’explotació laboral arriba a la consulta

Avui la Josefa ha demanat visita d’urgències. Com que la vam visitar ahir per una lumbàlgia l’he rebuda una mica estranyada.

Fa quatre dies va començar una nova feina després d’haver passat molt temps a l’atur. Només era un contracte de prova per a un mes com a cuinera. Per llei no es pot negar a agafar cap feina. El primer dia va haver de treballar de 9 del matí a 5 de la tarda i de 8 del vespre fins a mitjanit. Estava ella sola a la cuina preparant tapes i àpats per unes 200 persones, pelant patates, fregint-les. Li van dir que, a més, la cuina l’havia de tenir “como los chorros del oro”. L’endemà va repetir horari de 9 a 5 i de 8 a una de la matinada. Poc abans de plegar, carregant un sac de patates de 25 kg es va quedar clavada. No va voler dir res perquè no volia perdre la feina, però quan va arribar a casa no es podia moure i va trucar el 061. Continua llegint

L’acomiadament

Al final del matí es presenta al CAP una persona demanant visita urgent per al metge: no pot esperar a demà. Entra al despatx visiblement neguitós, plorós, amb el cap cot i la mirada baixa. Diu que li he de fer un favor i m’ensenya un paper escrit que acaba de rebre perquè el llegeixi. El paper, signat pel responsable de l’empresa, diu que per motius de reestructuració de plantilla no li renoven el contracte que acaba d’aquí 15 dies i que pot interposar recurs en contra de la decisió. Continua llegint