Vetllant el seu son

La Maria plora sense parar. S’acaba de morir el seu marit a l’hospital. Plora per la seva mort però sobretot plora perquè “no m’han deixat acomiadar-me d’ell, després de 50 anys junts!!!”. “Jo, que em vaig acomiadar de tothom, de la mare, del meu germà…, perquè no vaig poder fer-ho del meu company de 50 anys?”. Continua llegint

No trobo les paraules

Conec de fa temps la Joana i el seu marit. Vénen sovint a la consulta.

Ja fa més d’un any que la Joana va començar a “canviar”. Estava agressiva, s’enfadava amb facilitat per coses poc importants, fins i tot em renyava per alguna qüestió de l’atenció rebuda… El marit em va posar sobre la pista (ell ja feia uns dies que, sense tests, tenia el diagnòstic!): la Joana s’angoixava molt perquè anava perdent la capacitat per trobar les paraules; semblava que sabia què volia dir però no se’n sortia; a més havia perdut algunes altres capacitats instrumentals. I tot plegat l’angoixava. Continua llegint

Qui en sap més de la Rosa?

Ve a la consulta la Rosa, amb la seva filla. La Rosa viu sola al poble. La filla, a ciutat; ha contactat amb nosaltres algunes vegades, i l’ha acompanyat en algunes consultes. Un fill viu al poble; l’ha acompanyat una sola vegada en més de 10 anys… Mai va venir durant els anys en que el marit de la Rosa va emmalaltir, fins morir. Continua llegint

L’acompanyant

Avui ha vingut novament l’Antonio. Segueix el procés preoperatori de la seva valvulopatia mitral severa. Ens ha explicat com li ha anat el cateterisme que l’hi han fet a l’hospital de tercer nivell de la nostra zona.

“Me han tenido 5 horas solo, antes de hacerme la prueba. Yo estaba muy nervioso. Había una silla al lado de la camilla… Porqué ponen una silla si no dejan entrar a nadie?”

La seva dona l’acompanya. “Yo estaba fuera, muy nerviosa, sin poder hacer nada. Qué más les daba dejarme estar con él? No iba a molestar!”

Segons la carta de drets i deures dels pacients, tenen el dret de decidir qui està present durant les visites i exploracions. És que els hospitals no l’han llegit?