L’especialitzada no respon

La dona del Sr. Antoni, que està inclòs en ATDOM des de fa temps, acut a la consulta d’infermeria a comentar que veu les cames del seu marit malament, m’explica que té els peus sempre freds i amb dolor, fins i tot a la nit. Quedem que al final de dia passaré a veure’l al domicili. Continua llegint

Anuncis

Gràcies per no donar-me pastilles!

La Sílvia és una dona de trenta-i-tants, casada i amb tres fills. Ens coneixem de fa anys per petits problemes de salut, pels controls dels embarassos…

Avui entra a la consulta angoixada, plorosa, i en un tres i no res m’explica un reguitzell de símptomes ansiosos i depressius. Les coses no van bé a casa i es vol separar de la parella. Plora, i em demana que li doni alguna cosa per calmar l’ansietat, per dormir, pel plor… Continua llegint

Vull fer això … però no així

Comença el relat en diumenge a la tarda. Ha estat un cap de setmana bonic, de gaudir de natura en família i amics. Però aquesta tarda, grisa i freda, convida a recollir-se a casa. Tinc feinetes i lectures pendents i amb aquests afers marxa el diumenge volant: rematant una sessió de teràpia tòpica per als meus companys del CAP, llegint un article que tenia pendent de revisió sobre infeccions respiratòries i, per acabar, lectura obligada del nostre bon amic Raul Calvo i les seves històries de capçalera. Tot plegat em deixa un bon sabor, perquè acabo pensant: “que afortunada sóc! treballo en allò que vull, sento que és la meva vocació…” I així amics… arriba el dilluns.

Us ben asseguro que a les 8 en punt passo per la porta del CAP. Totes les meves companyes administratives ja amb la cara davant la pantalla citant a tots aquells pacients que han matinat per ésser els primers… I en són molts. Tants, que amb prou feines poden enviar-me un somriure de bon dia.

Ara sóc jo qui es planta davant la pantalla i veig que en qüestió de minuts a l´agenda apareixen els noms de vells i no tan vells coneguts, i d’altres que llegeixo per primer cop. No són les 9 i l´agenda ja és plena.

Continua llegint

On va la infermeria? L’organització d’agendes pot fer retrocedir la infermeria com a professió!

Estant de vacances, he acompanyat un familiar al CAP a fer-se un control de TAO. Va dir-me: tu que hi entens, m’hi vols acompanyar ? I tant! vaig dir-li.

 El que no m’esperava, és que aquest fet em generés un gran disgust, una decepció enorme i una ràbia indescriptible. Us en faig cinc cèntims i, abusant de la vostra confiança, en faré una reflexió. Continua llegint

Precarietat laboral

 Fa unes setmanes vaig quedar amb el meu últim resident. Va finalitzar la residència de medicina de família fa just 2 anys. És un bon professional, ben format i amb ganes de treballar i continuar aprenent. Sabent que després d’uns mesos a l’atur havia per fi trobat feina, li vaig preguntar com li anava. La resposta va ser un anar fent, dit amb cara de pomes agres. Veient la poca alegria que demostrava vaig preguntar pels detalls de la nova feina i vaig quedar bocabadat…

 Té un gran contracte de 25 hores setmanals (5 hores diàries) per fer la consulta d’una metgessa amb permís de maternitat. El contracte li renoven cada 15 dies i fins el dia abans de la finalització no li diuen si li renoven o no. Té una agenda de 5 hores, i a més, domicilis I, és clar, res de sessions ni de temps per gestionar interconsultes ni res semblant. Després d’explicar-me la situació amb un posat de tristesa em va dir……i, a més cobro menys que quan era resident….