Gràcies per la vostra feina

Ens truca la Rosa.

El seu pare ha mort fa 2 dies a l’hospital, després d’una complicació d’una grip.

Anys de malaltia crònica complexa. Dependent, vivia sol. Ell i la família tenien pocs recursos per cuidar-lo. Tenia una hora de cuidadora dels serveis socials. I una altra (20 hores a la setmana) que pagaven ves a saber quan i com.

Fa 3 anys ja va morir la seva mare. Anys de malaltia crònica complexa. Dependent. Llavors la cuidava (més o menys) el seu marit, que ja estava malalt, però no tant… Continua llegint

Anuncis

El poema

Ella és una pacient tranquil·la. Parla molt baixet. Tant, que de vegades li he de demanar que em repeteixi allò que acaba de dir-me. Pateix abús moral per part de la seva parella fa anys, però ja fa temps va decidir seguir al seu costat, en contra de l’opinió dels seus fills. No té cap més problema de salut. No pren medicaments.

Avui ha vingut a la consulta per una raó: llegir-me un poema que ha escrit. Continua llegint

Confidència al forn

Diumenge. M’he llevat tard. Dia gris, fred, humit (aquella gelor que se’t fica dins…).

Tot passejant he arribat al centre del poble a comprar pa. El forn, com passa tots els caps de setmana, ple, amb molts pixapins[1]. Mentre esperes el torn, comentaris amb els veïns, sovint banals, per fer-la petar, per mostrar cordialitat. Continua llegint

Només vinc a donar-li les gràcies

La Rosa fa setmanes que té dolor al peu. A un dit del peu. Un dolor que li enterboleix el repòs. A ella, una dona forta, de les d’abans de la guerra.

Orientem el dolor com a vascular, arterial. Truquem a cirurgia vascular i ens fan “el favor” de veure-la en dos dies. Però l’especialista descarta l’origen vascular del dolor… rotundament.

En aquell moment, la Rosa estava prenent un anticoagulant oral per una arrítmia.

Desconcertats, tractem el dolor com podem. Continua llegint

No marxi, doctora!

No em deixa de sorprendre com de pacients són la majoria dels pacients.312temps-001

Crec que a hores d´ara, ja en som moltes que pensem “vull fer això però no així” .Jo particularment estic en la recerca de poder fer les coses millor, però de moment no me´n surto, ans el contrari. M´engresco en projectes que em fan créixer professionalment i que vull pensar que milloren l´atenció que dono als meus pacients però que passa? el temps és limitat, no puc ser per tot i això fa que l´assistència a consulta se´n ressenti i quan hi soc… buff! ( preciós i esgotador alhora). Continua llegint

Gràcies, sobretot, per escoltar

En Pedro ve a buscar els resultats de les seves anàlisis. La diabetis no està massa ben controlada. Reconeix que no es pren massa seriosament les mesures dietètiques i que passa molt temps a la seva butaca mirant la tele.

Jubilat i vidu, originari d’una altra comunitat, va venir fa 3 anys al poble, per ajudar i acompanyar la seva filla. Arran de la separació pateix un estat depressiu, i cal que algú cuidi del nen.

Li pregunto com està la seva filla. Què fa ell durant el dia. M’explica els problemes de conducta del nét, que té problemes a l’escola i ha d’anar al psicòleg…

L’escolto, programo l’analítica per d’aquí sis mesos i ens acomiadem.

Quan està prop de la porta em diu:

– Gràcies per tot. Però, sobretot, per escoltar. No t’ho trobes gaire, això…

Sóc una infermera del món rural

He estat treballant durant molt anys en un poblet petit de muntanya. Allà va començar el meu camí de l’Atenció primària, després de temps treballant a l’hospital.

Un dels meus primers pacients d’aquell poble, va ser un noi jove amb una diabetis. Durant molts anys el vaig anar atenent per diferents motius. Vam establir una relació de confiança important. Continua llegint