Entre l’espasa i la paret

Té 30 anys, parella i un fill de 2. I una mare de 50 que agonitza per un càncer de mama. El pare, treballa. I no s’ocupa de res… No hi ha més germans. L’àvia, fràgil i sola.

Fa mesos que va amunt i avall, de l’hospital a casa la mare. De casa la mare a casa seva. De casa seva a casa de l’àvia. A l’hospital. A la guarderia. Continua llegint

Sóc una privilegiada

Avui m’ha trucat un company metge per demanar-me que visiti una pacient  que porta un DEA incorporat,  volia que revisés el seu estat vacunal. No tenia hora per a mi avui, però la faig passar entre visita i visita. Ve acompanyada del seu marit. Són joves, aproximadament 40 anys. Tenen una filla en comú i cadascú un fill d’una altra relació. Feia unes setmanes que vaig veure a aquesta dona pel passadís del CAP i ens van saludar, tot comentant-li que la veia molt guapa, ja que és una dona que generalment no s’arregla gaire ni cuida massa el seu aspecte i aquell dia estava realment amb una llum especial. Continua llegint

Desig d’eutanàsia

Després de cuidar la seva dona, que anava perdent el senderi, durant anys, en Pere, de 78 anys, ha claudicat i ha pres la decisió de buscar un lloc on la cuidin.

Fa tres mesos que està en una residència, la millor que ha trobat.

Ara s’ha d’operar del genoll. No es podrà valer per ell mateix. I està sol. La filla treballa. Haurà de busca un lloc provisional on el puguin cuidar. No en troba cap.

Ja fa unes quantes consultes que em parla d’un tema: l’eutanàsia. Continua llegint

Sense cobertura

Algú ha dit a la Maria que vingués a la consulta… Que jo la podia ajudar… En els 10 minuts de cita prèvia de què disposa hem d’afrontar la seva situació.

Fa 15 dies la seva parella es va suïcidar. Ella havia estat mare feia poc, uns 15 dies. No estava casada. No treballa. No és beneficiària. No té cap pensió ni cap cobertura. Té dos fills d’un matrimoni anterior, d’una parella absent, “masclista” (segons diu) que no col·labora en res. No té família aquí; és una immigrant… sense papers. Continua llegint

Superant el patiment

La Marta m’abraça quan acabem la consulta, i em diu: “Quan s’acosti Nadal, ja passaré per aquí”. Cada any em porta un regal. Ben embolicat, me’l deixa a la recepció amb una targeta manuscrita on hi posa el meu nom i els seus bons desitjos. Continua llegint

Ai, si tingués diners

Fa un parell de mesos vaig visitar en Miquel, un home de 86 anys, per disminució d’agudesa visual. En Miquel és un home sa i autònom. Es solter i viu sol d’una petita pensió i amb una petita ajuda que li proporcionen els serveis socials per a les feines de casa. Té la visió perduda d’un ull des de fa anys, i ara hi veu molt poc de l’ull bo, només ombres. Vaig demanar una valoració oftalmològica urgent explicant la seva situació i limitació funcional. L’informe de retorn diu que el diagnòstic és una cataracta i em donen  la instrucció de fer una derivació a oftalmologia per via “normal”. Li explico al Miquel la valoració de l’oftalmòleg. “Ai, si tingués diners m’ho arreglarien aviat”. Davant les limitacions pregunto si pot viure sol, que necessitarà més ajuda, que si ha pensat en una residència. No, no vol anar a la residència, prefereix seguir a casa amb les ajudes que té. Continua llegint

Estic cansada

Estic cansada de:

–        rectificar receptes que els companys de l’hospital han fet malament

–        fer “volants” per visites de seguiment

–        les llistes de CIP que m’envia la direcció perquè “repassi”

–        dir a les persones amb cataractes que l’oftalmòleg tardarà mig any a visitar-los i un any o més a intervenir-los

–        els metges d’hospital que fan proves innecessàries i tractaments sense rellevància clínica Continua llegint