M’haurà canviat el metabolisme?

La Rosa té 39 anys i pesa 108 kilograms.

Entra a la consulta i s’asseu lentament a la cadira. Es posa còmoda. Deixa les bosses a terra. Fa dringar els seus braçalets, les seves arracades i els seus collarets. Porta tants penjolls com un arbre de Nadal. Porta els llavis pintats de vermell. Les celles repassades amb llapis negre. Les pestanyes ben empastifades de rímel… Continua llegint

Anuncis

De cap manera, doctora!

La Maria, a qui és la primera vegada que veig, no pot més. Plora a la consulta. No pot controlar el moviment de les seves cames. Està agitada. No pot dormir. Ha perdut una de les seves TRES feines.

Té una parella que l’estima. Una família que l’estima. Té amics. Fa anys que treballa tots els dies de la setmana, sense vacances. Per què? Ella és l’única que té feina… Continua llegint

Gràcies per no donar-me pastilles!

La Sílvia és una dona de trenta-i-tants, casada i amb tres fills. Ens coneixem de fa anys per petits problemes de salut, pels controls dels embarassos…

Avui entra a la consulta angoixada, plorosa, i en un tres i no res m’explica un reguitzell de símptomes ansiosos i depressius. Les coses no van bé a casa i es vol separar de la parella. Plora, i em demana que li doni alguna cosa per calmar l’ansietat, per dormir, pel plor… Continua llegint

El pols

Divendres passat, enmig del “macro-pont” de desembre i amb la consulta plena de gom a gom, entra un senyor d’edat avançada i molt nerviós. M’explica que a la farmàcia li han dit que no li troben el pols al canell i que han hagut de mira-l’hi al coll, a la “jugular”, segons li ha dit la persona que l’ha atès a la farmàcia. També em comenta que li ha dit que ha estat molt difícil trobar-li el pols. Està molt angoixat, nerviós, preocupat… Continua llegint

“S’escolta bé!”

La Joana té 86 anys, i molta por a morir… ens ho explica a la consulta, fa temps que a la nit es desperta angoixada, amb dolor al pit i palpitacions, pensant que ja arriba el final… ha anat diverses vegades a urgències de matinada per aquest motiu, sense que es trobi patologia cardíaca que ho justifiqui. És creient, ho ha parlat amb el sagristà, ho ha parlat Continua llegint

Dolor precordial

En Marc ve d’urgències per dolor precordial. Suat. Angoixat. La seva dona està molt amoïnada. Creu que té algun problema cardiològic.

En Marc té 38 anys, no fuma, no és diabètic, no té HTA ni dislipèmia… L’ECG és normal.

Com que té antecedents familiars de mort sobtada en el seu pare, demanem consulta al cardiòleg per valorar la conveniència d’una prova d’esforç.

Al cap d’uns dies torna d’urgències. Explica que està bloquejat. Que no pot treballar. Que en el darrer anys li han canviat el sistema informàtic de treball 3 vegades. No es veu capaç d’aprendre el nou… No es pot concentrar. No s’aixeca del llit. No vol fer res…

A mi em queda força clar que en Marc té un trastorn de l’estat d’ànim, segurament amb un detonant relacionat amb la feina, sobre un substrat probablement obsessiu…

A més, la parella té problemes econòmics que en Marc viu amb molta angoixa anticipatòria. Ja es veu embargat, desnonat… La seva parella viu el problema econòmic amb molta tranquil·litat. “Ja ens en sortirem…” En canvi, en Marc, no para de donar-li voltes.

La prova d’esforç és negativa. Una bona notícia. Sembla que el seu cor no mostra cap malaltia. Pot deixar de prendre l’AAS i la simvastatina.

La parella ho viu de manera positiva. Intenta que en Marc ho visqui també positivament. Però en Marc segueix en el seu estat anímic negatiu. Obsessionat, insomne, inquiet…

La seva feina, molt rutinària i que el mantenia en equilibri, a força de canvis, l’ha desequilibrat…

Què podem fer des del sistema sanitari per ajudar-lo?

Poc, molt poc, em temo…

Entre l’espasa i la paret

Era juny de 2014 aproximadament, quan va entrar a la consulta una dona que no arribava als 35 anys. Em vaig presentar, era la primera vegada que la veia per la consulta, ella va fer el mateix i immediatament va passar a explicar-me el motiu pel qual venia.

Al novembre de 2013 la seva vida havia fet un gir inesperat. Després de visitar a la seva ginecòloga per una cita rutinària, li havien comunicat que el CA19.9 – un marcador tumoral de fetge, pàncrees, colon i recte- sol·licitat en l’anàlisi de sang estava elevat. Continua llegint