Si l’especialista no ho pot resoldre, que se’n faci càrrec el metge de capçalera

En Joan té 90 anys. És vidu. Viu sol, prop del seu fill. El cuida una neta.

Insuficiència respiratòria, renal, cardíaca. Artritis reumatoide. No hi sent massa bé, ni amb el “sonotone”. Pren 12 medicaments, entre els quals, prednisona.

Passa el dia assegut al sol, si fa bon temps, o davant de la llar de foc, si fa fred.

Té la pròtesi de maluc descalçada, amb molt dolor. No pot prendre antiinflamatoris per la insuficiència renal. Els mòrfics li provoquen basques i somnolència. Els antiepilèptics, mareig i inestabilitat. Paracetamol i metamizol, cap efecte. Continua llegint

Emergències…?

Un matí qualsevol en un consultori local del sud de Catalunya.

8 del matí. Reviso resultats d’analítiques… La Fina, embarassada, té un sediment patològic i cultiu positiu per E. Coli; la truco per telèfon per explicar-li; li deixo la prescripció a punt al mostrador. PCR de parotiditis positiu en la saliva d’en Marc: el truco per explicar-li mesures de protecció per intentar evitar la transmissió de la malaltia.

La primera visita és la Irene, una dona en emergència social: plora desconsoladament; l’acaben d’acomiadar de la seva feina; té 53 anys… Dubta poder tornar a treballar. Té dos fills i viu sola amb ells.

……….

Truquen a mitja consulta. Han trobat un home mort a terra, al costat del seu llit. Vaig al domicili: El Màrius té signes de possible traumatisme cranial; probablement ha caigut del llit en intentar aixecar-se; es tracta, però, d’una mort accidental; comparteixo amb el metge forense i activo procediment per a certificació judicial.

Quan torno a la consulta m’esperen una colla de pacients… Continua llegint

Sóc una infermera del món rural

He estat treballant durant molt anys en un poblet petit de muntanya. Allà va començar el meu camí de l’Atenció primària, després de temps treballant a l’hospital.

Un dels meus primers pacients d’aquell poble, va ser un noi jove amb una diabetis. Durant molts anys el vaig anar atenent per diferents motius. Vam establir una relació de confiança important. Continua llegint

Diaris de trinxera, el nostre dia a dia. Una realitat invisible

Ahir va tenir lloc la presentació del llibre Diaris-de-trinxera-el-nostre-dia-a-dia. Una realitat invisible, que recull els 50 relats més llegits del blog diarisdetrinxera. Era el dia de Sant Jordi…

Origen: Diaris de trinxera, el nostre dia a dia. Una realitat invisible

Els circuits de diagnòstic ràpid

 

En Pau té 70 anys i fa 5 setmanes va anar a urgències de l’hospital perquè orinava sang. El metge que el va atendre ho va fer tot seguint el “protocol”: demanar citologies d’orina i activar el circuit de diagnòstic ràpid de neoplàsia (impecable)…

El pacient, a qui controlem per la seva insuficiència cardíaca, ens ho comenta en una visita. Han passat 5 setmanes, i no ha rebut cap citació per la consulta d’urologia… Continua llegint

L’embenat

En Pere té un esquinç al turmell.

Ha estat atès a urgències del nostre hospital de referència, dissabte.

Li han fet un embenat compressiu i li han recomanat repòs i valoració de l’evolució al consultori en 8 dies. Continua llegint

L’últim mico

Acabo la guàrdia, com deia un company, per bones que siguin sempre són pesades… això d’estar fora de casa en hores intempestives… bé és i què… no cal que en trenqui massa el cap és el que hi ha… el millor de tot és que ja només em queda mitja hora, ningú a la sala d’espera… M’acosto a la màquina de cafè, em trec un caputxino i m’assec al costat de l’administratiu mentre obro un exemplar del diari gratuït de la jornada (desembre del 2015). En una de les pàgines interiors llegeixo que s’inicia el programa de cribatge de càncer de còlon a les comarques del Camp de Tarragona… Continua llegint