La Maria no pot més

La Maria em diu, mig avergonyida, que no pot més…

Fa mesos que batalla amb la cura dels seus pares, tots dos pacients crònics molt i molt complexos, que viuen i volen seguir vivint sols, però que no son capaços d’autocuidar-se, que s’equivoquen i obliden prendre la medicació, que no recorden quan tenen visites de control, i que s’enfaden quan algú els diu que necessiten ajuda… Continua llegint

Anuncis

La Irene plora. Jo també

Conec la Irene fa més de 12 anys, des que vaig arribar al poble. Era una dona enèrgica, positiva, que ho portava tot endavant. Malgrat la seva malaltia cardíaca, des que va tenir una febre reumàtica a la infància… Va cuidar la seva germana, que va morir de la mateixa cardiopatia… Ha superat dues intervencions cardíaques per posar-li pròtesis (ara mecànica). Diabètica, amb ACxFA, en TAO, polimedicada… Ho tira tot endavant… Les seves malalties, la casa (massa gran, massa lluny de tot), els néts (que cuida quan la filla, separada, els hi deixava), el marit (amb qui no té una bona relació)… Continua llegint

És natural

Estem en època de grips i refredats. Moltes d’aquestes infeccions són lleus i autolimitades i tenim experiència d’haver-les patit altres anys nosaltres mateixos i els nostres familiars. A les nostres cases disposem dels fàrmacs per alleugerir els símptomes. Qui no té a casa seva paracetamol o ibuprofè (aquest últim, més del que hauríem de tenir)? Els metges i les infermeres repetim una i una altra vegada que els refredats o la grip no tenen tractament ni per curar ni per escurçar la durada de la infecció, però a les consultes aquests dies veiem persones que venen amb aquestes malalties. Alguns venen perquè necessiten la baixa laboral, altres per “assegurar” el Continua llegint

Crisi per canvi

Que sàvies  eren les àvies…

Ja està tot inventat i encara hem d’aprendre molt. Hem creat una sanitat que es retroalimenta de l’usuari. Hem creat una sanitat que moltes vegades genera dependència i paternalisme,  que sovint no són més que les nostres pors. Continua llegint

Lluitant per mantenir l’autonomia

Sovint em desperto a les 4 o les 5 de la matinada i ja no puc dormir, dec estar estressada… Aquesta nit no puc parar de pensar enla Sra. Pilar, una dona que, al poc de néixer, va tenir un procés que l’ha fet anar coixa tota la seva vida, però que ha estat capaç de tirar endavant, d’estudiar, de treballar, d’estalviar i de ser autònoma, i tot just fa dos anys, quan es jubila –que ja és mala sort–cau, es trenca el fèmur i es veu confinada en una cadira de rodes sense possibilitat de tornar a casa. Té família, però com que és vídua i no te fills, ja se sap…

Continua llegint

Burocràcia: per què? Dues reflexions amb un mateix vincle

Treballant per al dimoni, deia la meva àvia

Una treballadora de quiròfan d’un hospital de la XHUP em va portar fa uns dies un informe d’una intervenció de cordals que li van fet en el mateix lloc on treballa. Va venir perquè necessitava que li fes una IT (baixa i alta del mateix dia) ja que la seva supervisora li demanava…
Continua llegint