La Maria vol morir a casa

Fa dies que la Maria no es troba bé. Està molt cansada i s’ofega.

La Maria té 91 anys, és vídua des de fa més de 20. No té fills i un nebot i una neboda s’ocupen d’ella. “ Sort tinc d’ells, perquè em tracten com a una mare”, ens explica en una de les visites a domicili.

Ara fa un mes que no surt de casa perquè té por de caure. Té por de la nit, de no despertar-se. Ahir la seva neboda es va quedar a dormir amb ella. Continua llegint

Anuncis

Però…, què s’han cregut?

La Maria té 84 anys, viu sola, en una habitació rellogada en un mas proper al poble.

Es va quedar vídua fa 4 anys. Va viure un temps en un pis de la capital de comarca, però va acabar tornant al poble perquè no se’l podia pagar. Els seus nebots mai s’han interessat per ella.

Té un deteriorament cognitiu associat a l’edat (no una demència), però encara conserva un acceptable grau d’autonomia. Continua llegint

Vetllant el seu son

La Maria plora sense parar. S’acaba de morir el seu marit a l’hospital. Plora per la seva mort però sobretot plora perquè “no m’han deixat acomiadar-me d’ell, després de 50 anys junts!!!”. “Jo, que em vaig acomiadar de tothom, de la mare, del meu germà…, perquè no vaig poder fer-ho del meu company de 50 anys?”. Continua llegint

Luís

En Luís vivia amb la seva mare fins que va morir fa 13 anys, quan el vaig conèixer. No té família aquí ni tampoc massa enlloc, ni amics ni ningú… Beu massa. Al cap d’un temps se li diagnostica una encefalopatia de Wernicke derivada de l’alcoholisme, una diabetis insulinodepenent, i una patologia urològica inespecífica, de la qual no sabem exactament el nom ni el tractament. Continua llegint

No fa calor, però…

Aquell dissabte estava treballant per una mútua, fent assistència domiciliària.

Avisen per un senyor que ha begut i que no es troba bé. Imagino que hauré de visitar una intoxicació aguda per alcohol, però no imagino bé.

En Jaume té 45 anys. Explica que fa 3 mesos l’ha deixat la seva dona i, per oblidar-la, beu.
Però avui no es troba bé.

Fa una setmana que no menja, no té forces i cau per les escales del maleït dúplex, en el qual vivia amb la seva dona.
Continua llegint

Posar el pacient al centre és una acció, no un pensament, ni una teoria

Posar el pacient al centre vol dir:

  • Fer-se càrrec del pacient, del que li passa, de les seves especificitats…
  • Encarregar-se del pacient, responsabilitzar-se de l’atenció al seu problema de salut i, si té necessitats d’altres nivells assistencials, fer possible que rebi l’assistència que precisa.
  • Saltar-se els circuits habituals, quan són els mateixos circuits els que impedeixen que el pacient rebi l’atenció adequada, a la qual té dret. Continua llegint

Pacient que no segueix les recomanacions de canvi d’hàbits

Cas d’ètica:

En Jordi té 77 anys. Separat, amb tres fills: un fora d’Europa i dos a Barcelona  amb qui no es fa gaire. Veu els néts si li porten. Ell no els va mai a veure. Viu sol fa molts anys, des que es va separar. No té xarxa social. No es relaciona amb gairebé ningú. Sabem que passa el nadals sol, o amb una persona del poble que el convida perquè “li fa pena”…

Continua llegint