Luís

En Luís vivia amb la seva mare fins que va morir fa 13 anys, quan el vaig conèixer. No té família aquí ni tampoc massa enlloc, ni amics ni ningú… Beu massa. Al cap d’un temps se li diagnostica una encefalopatia de Wernicke derivada de l’alcoholisme, una diabetis insulinodepenent, i una patologia urològica inespecífica, de la qual no sabem exactament el nom ni el tractament. Continua llegint

No fa calor, però…

Aquell dissabte estava treballant per una mútua, fent assistència domiciliària.

Avisen per un senyor que ha begut i que no es troba bé. Imagino que hauré de visitar una intoxicació aguda per alcohol, però no imagino bé.

En Jaume té 45 anys. Explica que fa 3 mesos l’ha deixat la seva dona i, per oblidar-la, beu.
Però avui no es troba bé.

Fa una setmana que no menja, no té forces i cau per les escales del maleït dúplex, en el qual vivia amb la seva dona.
Continua llegint

Posar el pacient al centre és una acció, no un pensament, ni una teoria

Posar el pacient al centre vol dir:

  • Fer-se càrrec del pacient, del que li passa, de les seves especificitats…
  • Encarregar-se del pacient, responsabilitzar-se de l’atenció al seu problema de salut i, si té necessitats d’altres nivells assistencials, fer possible que rebi l’assistència que precisa.
  • Saltar-se els circuits habituals, quan són els mateixos circuits els que impedeixen que el pacient rebi l’atenció adequada, a la qual té dret. Continua llegint

Pacient que no segueix les recomanacions de canvi d’hàbits

Cas d’ètica:

En Jordi té 77 anys. Separat, amb tres fills: un fora d’Europa i dos a Barcelona  amb qui no es fa gaire. Veu els néts si li porten. Ell no els va mai a veure. Viu sol fa molts anys, des que es va separar. No té xarxa social. No es relaciona amb gairebé ningú. Sabem que passa el nadals sol, o amb una persona del poble que el convida perquè “li fa pena”…

Continua llegint

Trastorn límit

La Clara pateix un trastorn límit de personalitat. A més, consumeix diferents drogues, legals i il·legals. Té tres fills de diferents parelles, dels quals li han retirat la custòdia. Viu amb la mare, que fent veure que la cuida, li proporciona alcohol… Legalment competent, és clar.

Tot i que està en seguiment pels dispositius de Salut Mental, no sembla que es prengui la medicació que li prescriuen… De fet, no té cap mena d’ingrés, així que… Em pregunto… d’on pot treure diners per pagar la medicació?  Continua llegint

És natural

Estem en època de grips i refredats. Moltes d’aquestes infeccions són lleus i autolimitades i tenim experiència d’haver-les patit altres anys nosaltres mateixos i els nostres familiars. A les nostres cases disposem dels fàrmacs per alleugerir els símptomes. Qui no té a casa seva paracetamol o ibuprofè (aquest últim, més del que hauríem de tenir)? Els metges i les infermeres repetim una i una altra vegada que els refredats o la grip no tenen tractament ni per curar ni per escurçar la durada de la infecció, però a les consultes aquests dies veiem persones que venen amb aquestes malalties. Alguns venen perquè necessiten la baixa laboral, altres per “assegurar” el Continua llegint

No sempre sabem què fer

Ve la Juana, parla amb la infermera i li explica que ha caigut per l’escala. La infermera, que és prou llesta, parla amb mi:

-Diu que ha caigut per l’escala, però això no s’ho ha fet a l’escala.

-Hi parlaré. Continua llegint