Posar el pacient al centre és una acció, no un pensament, ni una teoria

Posar el pacient al centre vol dir:

  • Fer-se càrrec del pacient, del que li passa, de les seves especificitats…
  • Encarregar-se del pacient, responsabilitzar-se de l’atenció al seu problema de salut i, si té necessitats d’altres nivells assistencials, fer possible que rebi l’assistència que precisa.
  • Saltar-se els circuits habituals, quan són els mateixos circuits els que impedeixen que el pacient rebi l’atenció adequada, a la qual té dret. Continua llegint
Anuncis

Pacient que no segueix les recomanacions de canvi d’hàbits

Cas d’ètica:

En Jordi té 77 anys. Separat, amb tres fills: un fora d’Europa i dos a Barcelona  amb qui no es fa gaire. Veu els néts si li porten. Ell no els va mai a veure. Viu sol fa molts anys, des que es va separar. No té xarxa social. No es relaciona amb gairebé ningú. Sabem que passa el nadals sol, o amb una persona del poble que el convida perquè “li fa pena”…

Continua llegint

Trastorn límit

La Clara pateix un trastorn límit de personalitat. A més, consumeix diferents drogues, legals i il·legals. Té tres fills de diferents parelles, dels quals li han retirat la custòdia. Viu amb la mare, que fent veure que la cuida, li proporciona alcohol… Legalment competent, és clar.

Tot i que està en seguiment pels dispositius de Salut Mental, no sembla que es prengui la medicació que li prescriuen… De fet, no té cap mena d’ingrés, així que… Em pregunto… d’on pot treure diners per pagar la medicació?  Continua llegint

És natural

Estem en època de grips i refredats. Moltes d’aquestes infeccions són lleus i autolimitades i tenim experiència d’haver-les patit altres anys nosaltres mateixos i els nostres familiars. A les nostres cases disposem dels fàrmacs per alleugerir els símptomes. Qui no té a casa seva paracetamol o ibuprofè (aquest últim, més del que hauríem de tenir)? Els metges i les infermeres repetim una i una altra vegada que els refredats o la grip no tenen tractament ni per curar ni per escurçar la durada de la infecció, però a les consultes aquests dies veiem persones que venen amb aquestes malalties. Alguns venen perquè necessiten la baixa laboral, altres per “assegurar” el Continua llegint

No sempre sabem què fer

Ve la Juana, parla amb la infermera i li explica que ha caigut per l’escala. La infermera, que és prou llesta, parla amb mi:

-Diu que ha caigut per l’escala, però això no s’ho ha fet a l’escala.

-Hi parlaré. Continua llegint

Penso en Manolo. Arribarà en condicions per què l’operin del recanvi valvular?

Feia anys que estava diagnosticat d’una valvulopatia severa, amb insuficiència cardíaca, que ha anat empitjorant de mica en mica. L’hem anat cuidant durant anys entre el cardiòleg de l’hospital i nosaltres, des de l’atenció primària. Feia temps que calia anticoagular-lo, perquè estava en fibril·lació auricular. Va arribar un punt en què el cardiòleg li va recomanar intervenció quirúrgica. Manolo, va dir que ni parlar-ne. Res de “sintrom”, ja sap de què va… Té por dels perills que comporta. Tampoc vol operar-se… “A mi no me raja nadie”… Continua llegint

Córrer el risc per poder ajudar el fill

El Sr. Ramon em porta l’informe d’alta hospitalària.

Ha estat ingressat per una hemorràgia digestiva alta greu. Es troba molt dèbil. Aquest problema s’afegeix a la seva patologia de base que és una insuficiència respiratòria per a la qual necessita oxigen a casa.
Continua llegint