El meu dia d’avui la consulta:

Explica’ns el teu dia!

Valorar i decidir què fer amb el resultat d’analítiques, radiografies i altres proves de 18 pacients. Com fan els metges d’hospital abans de “passar visita” als pacients ingressats… Però ho he de fer en 30 minuts d’agenda. Per decisió meva, arribo al consultori 30 minuts abans. Així tinc 60 minuts.

Desprès de veure els resultats, trucar al laboratori per ampliar paràmetres de les analítiques de 2 pacients.

Veure els avisos d’altes hospitalàries, informes d’urgències, resultats de proves fetes en altres centres… Avui, pocs, només 6. Els dilluns, poden ser més de 20.

Començo la presencial amb una noia de 15 anys a qui la mare vol que enviï al psicòleg per “problemes de comportament a casa”. És una primera visita.  En 12 minuts programats…

Pacient amb vòmits: acaba sent una ACxFA ràpida. Valorar, decidir, contenir, demanar ambulància… No estava programada. Abans, he hagut de decidir fer-la venir, ja que havia trucat per telèfon…

Pacient de 88 anys amb pèrdua de 7 kg pes i disfàgia. Valorar i activar circuit de diagnòstic ràpid de càncer. 12 minuts programats.

Parlar per telèfon amb la parella i la metgessa d’un pacient de 89 anys que està ingressat a l’hospital, amb molt mal pronòstic. En 5 minuts d’agenda.

Anar a un domicili a veure una parella de 84 i 80 anys que no surten de casa per la complexitat de les seves malalties i les barreres arquitectòniques del seu domicili. En 30 minuts d’agenda. Cal agafar el cotxe per anar a casa seva. Viuen en una urbanització.

A 3 pacients que, amb tota la seva bona fe, venien per més de tres motius de consulta “vinc poc per no molestar”, els he hagut d’explicar que tenen 12 minuts d’agenda… i que més val que vinguin més sovint.

Valorar i decidir 8 consultes de “gestions”: renovació de receptes, baixes, informes… 5 minuts d’agenda per cada consulta.

Validar 16 baixes i/o prescripcions que l’infermer ha fet a persones que han vingut per motius “urgents” o que tenia programades a la seva agenda. Inserides en la meva agenda, sense temps associat.

Valorar 4 ECGs. Inserits en la meva agenda, sense temps associat.

Escoltar activament 3 pacients a qui l’hospital ha anul·lat/endarrerit/no programat la consulta o la prova que estan esperant. A més de resoldre els altres motius de consulta pels quals estaven programats: 12 minuts cadascun.

Una pacient de 62 anys amb demència que no vol prendre la medicació que li prescriuen i a la seva parella, el cuidador principal, que, sense haver programat visita, consulta per sobrecàrrega, TA elevada, nerviosisme, insomni… Programada la visita d’ella en 12 minuts. Ell no tenia temps assignat.

Un pacient de 82 anys crònic molt complex, polimedicat, que consulta amb la cuidadora perquè “no menja i no dorm”. Vol que li “doni alguna cosa”. En 12 minuts.

Un pacient diabètic tipus 1 amb febre i tos. Possible pneumònia. Demano rx. Torna amb la rx feta… 12 minuts d’agenda. A més, vol informe perquè li tornin els diners d’unes entrades a un concert al que no podrà assistir.

Per sort, 3 pacients per seguiment de la baixa laboral estaven bé i he fet l’alta. Dels seus 12 minuts n’han sobrat alguns per destinar a altres pacients.

Un pacient immigrant subsaharià em porta uns resultats analítics de l’hospital… No entenc per què… Per sort, tinc connexió amb el seu programa i veig que té visita programada a dermatologia la setmana que ve: ell no ho sap!!!

Una “urgència” per vaginitis: faig un frotis i el tractament.

Altres 2 pacients per seguiment de baixa laboral no han anat tan bé. He fet la valoració i continuació de la baixa.

Una pacient amb dolor al peu. Un altre amb sospita de gota.

Segurament me n’oblido d’algunes coses…

Per cert, em sembla que avui no he receptat cap paracetamol…

La perspectiva

En Joan té 59 anys. S’asseu a la cadira encongit i amb el cap cot. Em diu que no sap per què l’han posat en llista d’espera per posar-li un desfibril·lador. El cardiòleg de referència el va derivar al tercer nivell…

• “No t’expliquen res”.
• “Tan malament estic?”

Miro els cursos clínics de cardiologia de referència i del tercer nivell i veig que té una fracció d’ejecció del 24% i una arrítmia que jo no sé interpretar en el Holter.

Però veig que els de la Unitat d’arrítmies ho ha tingut ben clar. A la primera visita ja l’han posat en llista d’espera.

–  “Si t’ho han recomanat, segur que és que ho necessites. Que l’arrítmia que tens et pot produir una aturada cardíaca.”

En Joan és un professional sanitari autònom. Treballa en dos llocs i ha de conduir per anar a treballar. Sap que, si li posen el desfibril·lador, no podrà conduir en dos mesos.

• “Però jo no puc estar sense treballar… Ja vaig fer una baixa llarga quan l’infart. Ells no em van fer cas quan ho vaig dir. No entenen que per mi això és un problema”.

Sé que en Joan està separat. Que té un fill a qui ha de proporcionar diners mensualment. Que paga hipoteca. Que és autònom…

• “ I no has pensat en el problema que pots tenir si no te’l poses?”
• “ Si. Puc morir de cop. Però això ja no seria un problema per mi…”

Que diferents es veuen les coses des d’una banda o altra de la taula.

L’estiu

A l’estiu hem d’atendre les persones del poble i a tots els estiuejants, passavolants, turistes que passin per aquí. El missatge de la direcció és… tothom ha de ser atès. I si és pot facturar la visita, millor.

Totes aquestes persones que venen “d’urgències” ocupen el temps de consulta calculats per les persones empadronades al poble, “prenen temps” a les persones del poble. que es troben amb més demora ja que els “desplaçats” els han ocupat part del seu temps de consulta. Potser seria acceptable si les persones de fora del poble fessin un ús del consultori per problemes importants i no demorables. Però, aquí  teniu uns exemples de motius “urgents” de consulta dels darrers dies: 

L’últim bastió

Doctora, deixi’m que li expliqui:

Treballo en una oficina bancària. D’ençà que va iniciar-se la crisi, l’empresa a la qual pertanyo ha tancat 165 oficines a Catalunya. El meu “jefe”, és “jefe” de tres oficines. Jo estic de cara al públic i es fan unes cues enormes. En aquesta feina, no tinc suport. Alguns dels companys que estan de cara al públic com jo, no han aguantat més la pressió i han hagut d’agafar la baixa. No ens substitueixen si faltem. Així que la feina dels que falten, l’assumim els que quedem. Fa uns dies vaig haver de sortir al carrer mentre atenia un client perquè no podia respirar. Em vaig apartar de l’entrada, perquè no em veiessin els clients, i em vaig posar a plorar. No podia parar. Una companya va sortir a buscar-me i em va dir: Rut, no pots seguir així. Ves al metge.

Tristesa

En Jaume necessita la baixa laboral. La seva filla té una recidiva de la seva leucèmia.

Després de 5 anys de lluita. De tants dies passats a l’hospital, sense poder sortir, sense poder abraçar la seva filla, aïllada.

Ara, que fa gairebé un any que semblava lliure de malaltia. Ara, que ja anava a l’escola. Ara, que la vida de la família semblava acostar-se a la normalitat. Ara, que la seva dona i ell havien tornat a treballar.

L’embenat

En Pere té un esquinç al turmell.

Ha estat atès a urgències del nostre hospital de referència, dissabte.

Li han fet un embenat compressiu i li han recomanat repòs i valoració de l’evolució al consultori en 8 dies.

Qui dia passa…

El Pablo té 26 anys, una nena de 2 anys, és cambrer i a l’abril farà un any que està de baixa per una hèrnia discal lumbar, amb compressió de l’arrel i radiculopatia i falta de força a la cama esquerra.

En aquest temps, la mútua de la feina li ha fet una RMN i dos EMG, on s’objectivava una lesió del nervi. La seguretat social li ha fet una rizòlisi, amb molt discreta millora.

Urgències burocràtiques

Avui, com cada dia, hem atès unes quantes consultes “urgents”.

Una, per fer una baixa laboral d’un dia. A la pacient li van fer ahir un procediment quirúrgic odontològic. L’empresa li ha dit que cal “portar la baixa del dia”… Qui millor que el metge per fer-ho?

Dues, per una baixa que vam fer ahir i que l’empresa que constava era antiga… Cal modificar les dades administratives i… Qui millor que el metge per fer-ho?

Creant problemes on no n’hi havia

Pacient jove, sense cap antecedent d’interès, que aprova les oposicions com a mestra. Per poder accedir al seu lloc de treball li demanen que se certifiqui el seu estat de salut. Li explico que ha de comprar i portar-me el paper oficial de certificat mèdic, que li empleno quan el porta. Dues setmanes després, torna novament a la consulta dient que el Departament d’Ensenyament de la Generalitat no li accepta el certificat perquè, segons el paper “aclaratori” que li han donat, el que necessita és un informe on el metge certifiqui el seu estat de salut.

R.I.P. A.P.S.

Ja fa temps, argumentant que jo no ho feia bé, em van prendre els pacients terminals, però no vaig dir res… perquè tenia molta feina…
Un temps després, vam decidir que les persones amb problemes aguts les veuria la infermera de triatge, o el resident. Perquè jo… segueixo tenint molta feina.