Queixes

Al menjador del CAP, la Dra Garcia es queixa de les persones que venen “d’urgències” per motius banals, burocràtics, crònics. Explica un cas, un altre. Una infermera li fa costat, explicant altres casos igualment “banals”. Altres metges i infermers participen en el debat qüestionant la conducta dels pacients i queixant-se de la mala utilització del servei “d’urgències”.

La realitat en el nostre EAP és que la majoria de metges tenen més de 10 dies de demora per cita prèvia. I no hi ha altra opció que “venir d’urgències” per accedir a visita en el dia per un problema agut o un assumpte burocràtic (IT, recepta…) que cal resoldre sense demora.

Què han de fer les persones que necessiten que se’ls resolgui el seu problema avui?

La bona coordinació entre professionals

El nostre EAP és de l’ICS. Els especialistes són d’una “corporació concertada”. No compartim història clínica. Una anomalia “normal” del nostre sistema sanitari en el segle de la connectivitat.

Alhora, des de “les altures” es promou una “coordinació entre nivells”. Protocols. Trajectòries clíniques. Taules de seguiment. Però res funciona. Paper mullat. Com podem cooperar si no ens podem comunicar?

L’estiu

A l’estiu hem d’atendre les persones del poble i a tots els estiuejants, passavolants, turistes que passin per aquí. El missatge de la direcció és… tothom ha de ser atès. I si és pot facturar la visita, millor.

Totes aquestes persones que venen “d’urgències” ocupen el temps de consulta calculats per les persones empadronades al poble, “prenen temps” a les persones del poble. que es troben amb més demora ja que els “desplaçats” els han ocupat part del seu temps de consulta. Potser seria acceptable si les persones de fora del poble fessin un ús del consultori per problemes importants i no demorables. Però, aquí  teniu uns exemples de motius “urgents” de consulta dels darrers dies: 

Respecte per la capacitació de les infermeres

En Pere, de 40 anys, té una esclerosis múltiple. Necessita una cadira de rodes elèctrica per desplaçar-se. Últimament té més espasmes musculars i no pot posar els peus als pedals de la cadira. Els pedals s’han hagut de reparar i soldar diverses vegades i ja no s’aguanten ni es poden reparar.

En Pere va amb els peus arrossegant per terra, fet que li ha causat diferents lesions als peus i caigudes perquè s’hi entrebanca.

No marxi, doctora!

No em deixa de sorprendre com de pacients són la majoria dels pacients.

Crec que a hores d´ara, ja en som moltes que pensem “vull fer això però no així” .Jo particularment estic en la recerca de poder fer les coses millor, però de moment no me´n surto, ans el contrari. M´engresco en projectes que em fan créixer professionalment i que vull pensar que milloren l´atenció que dono als meus pacients però que passa? el temps és limitat, no puc ser per tot i això fa que l´assistència a consulta se´n ressenti i quan hi soc… buff! ( preciós i esgotador alhora).

Informes i desemparament legal…

En D és un noi jove – amb els anys he canviat el meu criteri sobre qui és jove o no; fa trenta anys hauria usat un altre adjectiu- sense cap problema de salut rellevant.
És bomber, ha estat un temps d’incapacitat laboral transitòria, ha sigut llarg a causa d’una fascitis plantar que es va intervenir quirúrgicament i que ha costat força de recuperar. Avui entra a la consulta i em demana un favor: li han enviat una carta de la direcció general de recursos humans… volen saber si a conseqüència de la seva intervenció pot o no exercir la seva feina… li sol·liciten un informe.

L’embenat

En Pere té un esquinç al turmell.

Ha estat atès a urgències del nostre hospital de referència, dissabte.

Li han fet un embenat compressiu i li han recomanat repòs i valoració de l’evolució al consultori en 8 dies.

Urgències burocràtiques

Avui, com cada dia, hem atès unes quantes consultes “urgents”.

Una, per fer una baixa laboral d’un dia. A la pacient li van fer ahir un procediment quirúrgic odontològic. L’empresa li ha dit que cal “portar la baixa del dia”… Qui millor que el metge per fer-ho?

Dues, per una baixa que vam fer ahir i que l’empresa que constava era antiga… Cal modificar les dades administratives i… Qui millor que el metge per fer-ho?

Diaris de trinxera: més de 3 anys i gairebé 250 històries al bloc

L’abril del 2012 començava aquesta aventura que ha anat ampliant la seva audiència, 11134 visites el 2012, 16293 el 2014 i, a primers de juliol d’enguany ja en portem 13357.

I quins són els temes que han tingut més èxit?

Intentant fer-ne una agrupació, que podria ser una altra, mirem quins temes motiven més els nostres lectors, triades de les històries amb més  de 300 visites, tot i que n’hi ha moltes més de cadascun dels temes triats:

• Problemes assistencials relacionats amb sistemes organitzatius que tenen poc en compte la realitat dels pacients o ens situen com a peces d’engranatge.  Aquest és el perfil més potent.
  • Sóc un número 1665 visites
  • La Rosa ha mort avui a urgències de l’hospital    1194 visites
  • R.I.P. A.P.S.         490 visites
  • Qué hacer en Denver cuando estas muerto       441 visites
  • Problemes amb els malalts terminals     435 visites
  • Model de crònics: era això? / Títol alternatiu (una mica sacrilegi, però): No era això, companys, no era això    434 visites
  • Estic cansada     390 visites
  • Complicant les coses      357 visites
  • Què volen aquesta gent?   313 visites
• Alguns conflictes ètics i/o legals:
  • La biòpsia        506 visites
  • Tafanejant en la història d’una companya    319 visites
  • Malmetem la història clínica       315 visites
•                Històries tendres
  • Sexe oral        1495 visites       
•                Problemes amb els pacients
  • Una recepta i molts insults      452 visites
  • Total… Només és una recepta!     427 visites
• Sensibilitat social
  • Les frases de la pobresa       313 visites
• Des de l’altra banda
  • Quan estàs a l’altre costat     306 visites

En general, totes les històries demostren preocupació, angoixa, a moments cansament, però també compromís i ganes de fer-ho més bé. Potser seria bo que els que administren el sistema sanitari fossin lectors i reflexionessin a partir dels diaris.

Perquè ho puguin fer cal, però, que segueixin arribant més històries, que se’ns acaben…

Ho esperem per compartir-les!

Ja són dues-centes!

Els diaris de trinxera ja ha publicat dues-centes històries de la realitat de l’atenció primària.

L’aventura començava l’abril del 2012 i ara hem assolit aquesta fita.

La feina dels editors només és la seva revisió i posar-hi títol quan l’autor no li ha posat.

Hi ha  34 autors de les històries. La revisió ortogràfica la fa la Sigrid, una col.laboradora  més però bàsica i que ha llegit totes les històries.