No li digui a ningú!

Crido a la Felisa. 67 anys

Repasso la seva història a la pantalla de l’ordinador abans que entri.

És la segona vegada que la veig. S’ha canviat de metge fa unes setmanes.

És hipertensa, té artrosi i un antecedent de càncer de colon que va superar fa anys. Consta també a la seva història un diagnòstic de “tremolors”.

Avui ha demanat una visita urgent. Entra espantada. S’asseu nerviosa.

“-Doctora, no sé per on començar……” Continua llegint

Anuncis

No fa calor, però…

Aquell dissabte estava treballant per una mútua, fent assistència domiciliària.

Avisen per un senyor que ha begut i que no es troba bé. Imagino que hauré de visitar una intoxicació aguda per alcohol, però no imagino bé.

En Jaume té 45 anys. Explica que fa 3 mesos l’ha deixat la seva dona i, per oblidar-la, beu.
Però avui no es troba bé.

Fa una setmana que no menja, no té forces i cau per les escales del maleït dúplex, en el qual vivia amb la seva dona.
Continua llegint

Ai, si tingués diners

Fa un parell de mesos vaig visitar en Miquel, un home de 86 anys, per disminució d’agudesa visual. En Miquel és un home sa i autònom. Es solter i viu sol d’una petita pensió i amb una petita ajuda que li proporcionen els serveis socials per a les feines de casa. Té la visió perduda d’un ull des de fa anys, i ara hi veu molt poc de l’ull bo, només ombres. Vaig demanar una valoració oftalmològica urgent explicant la seva situació i limitació funcional. L’informe de retorn diu que el diagnòstic és una cataracta i em donen  la instrucció de fer una derivació a oftalmologia per via “normal”. Li explico al Miquel la valoració de l’oftalmòleg. “Ai, si tingués diners m’ho arreglarien aviat”. Davant les limitacions pregunto si pot viure sol, que necessitarà més ajuda, que si ha pensat en una residència. No, no vol anar a la residència, prefereix seguir a casa amb les ajudes que té. Continua llegint