La prova de la farmàcia

Una senyora ve a consulta per demanar-me informació i opinió. Ha rebut una carta encapçalada pels logos de l’Hospital General de Granollers i del Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya. La carta diu:

«Benvolguda senyora: Fa unes setmanes us vàrem convidar a participar al Programa de detecció precoç de càncer de còlon i recte. El programa s’adreça als homes i dones de 50 a 69 anys i consisteix a realitzar una senzilla prova cada dos anys, de manera totalment gratuïta.

Donat que no tenim constància que hagueu anat a la farmàcia a recollir el material, ens permetem insistir en la importància que té aquesta prova per a la vostra salut. Us comuniquem que disposeu de 15 dies més, des de la data d’aquesta carta, per passar a recollir la prova a qualsevol de les farmàcies de la llista annexa. Si us plau, recordeu que és imprescindible que porteu aquesta carta quan l’aneu a recollir. Una vegada realitzada, caldrà tornar la prova a la farmàcia. Els resultats us seran comunicats abans d’un mes per carta o per telèfon. Continua llegint

Emergències…?

Un matí qualsevol en un consultori local del sud de Catalunya.

8 del matí. Reviso resultats d’analítiques… La Fina, embarassada, té un sediment patològic i cultiu positiu per E. Coli; la truco per telèfon per explicar-li; li deixo la prescripció a punt al mostrador. PCR de parotiditis positiu en la saliva d’en Marc: el truco per explicar-li mesures de protecció per intentar evitar la transmissió de la malaltia.

La primera visita és la Irene, una dona en emergència social: plora desconsoladament; l’acaben d’acomiadar de la seva feina; té 53 anys… Dubta poder tornar a treballar. Té dos fills i viu sola amb ells.

……….

Truquen a mitja consulta. Han trobat un home mort a terra, al costat del seu llit. Vaig al domicili: El Màrius té signes de possible traumatisme cranial; probablement ha caigut del llit en intentar aixecar-se; es tracta, però, d’una mort accidental; comparteixo amb el metge forense i activo procediment per a certificació judicial.

Quan torno a la consulta m’esperen una colla de pacients… Continua llegint

El pols

Divendres passat, enmig del “macro-pont” de desembre i amb la consulta plena de gom a gom, entra un senyor d’edat avançada i molt nerviós. M’explica que a la farmàcia li han dit que no li troben el pols al canell i que han hagut de mira-l’hi al coll, a la “jugular”, segons li ha dit la persona que l’ha atès a la farmàcia. També em comenta que li ha dit que ha estat molt difícil trobar-li el pols. Està molt angoixat, nerviós, preocupat… Continua llegint

Terra de ningú-1

Desconec si alguna vegada us heu sentit a Terra de Ningú, jo de moment no i us puc ben assegurar que no m’agradaria gens, al llarg de més de 20 anys treballant com treballadora social sanitària m’he trobat puntualment en situacions com aquestes però el fet és que darrerament han augmentat significativament .

A Terra de ningú són aquelles situacions de persones a les quals les administracions públiques no els donen respostes, ni a les seves necessitats ni la protecció que haurien de tenir. Com a exemple us explicaré  un cas  en què he estat treballant més d’un any i encara hi segueixo. Continua llegint

Anys més tard

El pacient de les onze arriba tard i tot just fa cinc minuts que ha acomiadat la Conxita, que ha marxat amb un parell de receptes, vaja, el de sempre. La sala d’espera, inusualment, és buida. Assegut davant l’ordinador, sense les mans sobre el teclat i amb el ratolí a una distància considerable com per no tenir la temptació de tocar-lo, observa el fons de la pantalla. Continua llegint

El còlic de les 8

Quan arribo a les 8 del matí ja m’espera un senyor que diu que té un còlic nefrític. Es passeja inquiet pel passadís, té cara de dolor.  L’atenc de seguida  i li poso tractament. Mentre l’exploro m’explica que des de les 5 del matí ha recorregut dos o tres CAP de la zona i que tots estaven tancats. No volia anar a l’hospital, massa lluny,  i ha optat per esperar  que obríssim el CAP a les 8.

A la meva comarca no hi cap centre d’atenció primària  obert a partir de les 12 de la nit. Diuen que no hi ha visites i que no cal. Efectivament, els malalts que no es veuen no es compten enlloc, però això no vol dir que no hi siguin.

Històries d’”urgències”

A la meva àrea, des de fa un temps i quan tanca el CAP, l’atenció continuada ha quedat  centralitzada en el 061 i és aquest servei qui decideix com s’atén la demanda que li arriba. Els metges i infermeres de l’equip vàrem manifestar la nostra oposició defensant que el servei de proximitat, el fàcil desplaçament a domicili, si fa falta, i el coneixement de l’entorn, dels pacients i de les històries, podia oferir una millor atenció als ciutadans.  Avui he viscut un exemple de com es resolen algunes demandes. Continua llegint