Els metges coneixem el nostre metge de família?

Soc metgessa de família, fa 23 anys que tinc la mateixa metgessa de família.
Quan per motius de salut, he hagut de necessitar alguna cosa, jo he demanat hora al CAP i he anat amb ella.
Continua llegint

Anuncis

Treballo a la trinxera

El procés ravalero

Treballo a la trinxera d’un dels barris amb l’índex de salut més baix de Barcelona1. I ho faig juntament amb la resta dels meus companys i companyes en un edifici del passat segle!! Concretament de l’any 1937.

La història és molt senzilla: població amb moltes necessitats de tot tipus que utilitza un servei públic; professionals “hipermegamotivades” que posen a disposició, dia rere dia, tota la seva energia i coneixement per atendre’ls el millor que saben i poden; edifici amb un valor arquitectònic històric que no pot ser reformat com caldria per tal de reunir les condicions imprescindibles com a Centre de Salut. Continua llegint

La Síndrome de “ la comissionitis”

Fa uns anys que funcionem per comissions al CAP. Hi ha comissió de qualitat, comissió de formació, comissió de diabetis, comissió de MPOC, comissió de IC, comissió de pediatria,….No hi ha cap professional metge, infermera o administrativa que no estigui en alguna comissió.

Però en general són comissions poc efectives perquè quan s’arriba a fer alguna reunió, sempre falta algú (a vegades per tema d’agendes superplenes, altres perquè hi ha professionals que passen, altres per imprevistos del dia, etc) i la gent que aconseguim reunir-nos, necessitem explicar el malestar que tenim, la pressió del dia a dia, el cansament i el desànim en què ens trobem. Continua llegint

Jo no hi crec, en la Comunitària(1)

S’ha acabat l’agenda del matí, el darrer pacient acaba de marxar.

Truco a la consulta 308. Parlo amb la Jeni, infermera del CAP i membre (com jo) del grup de Comunitària.

Jeni, ja he acabat. Baixem a parlar amb el director?”

La Jeni i jo fa setmanes que posposem la reunió amb el nostre director del CAP. No ens ve de gust.

Fa uns mesos, el grup de Comunitària i la Taula Comunitària del barri vam decidir iniciar un grup d’activitat física al CAP.

El grup de Comunitària el formen professionals de tots els estaments del CAP: infermeres, metges i personal de gestió i informació. Continua llegint

La recepta urgent

La Maria es presenta al taulell demanant ser atesa “urgent”. Ahir va anar a la consulta del traumatòleg de l’hospital, que li va treure el guix del turmell.

Segons explica, el traumatòleg li va dir que havia de seguir amb heparina 10 dies més. La Maria li diu que només li queda heparina per a un dia. Continua llegint

La prova de la farmàcia

Una senyora ve a consulta per demanar-me informació i opinió. Ha rebut una carta encapçalada pels logos de l’Hospital General de Granollers i del Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya. La carta diu:

«Benvolguda senyora: Fa unes setmanes us vàrem convidar a participar al Programa de detecció precoç de càncer de còlon i recte. El programa s’adreça als homes i dones de 50 a 69 anys i consisteix a realitzar una senzilla prova cada dos anys, de manera totalment gratuïta.

Donat que no tenim constància que hagueu anat a la farmàcia a recollir el material, ens permetem insistir en la importància que té aquesta prova per a la vostra salut. Us comuniquem que disposeu de 15 dies més, des de la data d’aquesta carta, per passar a recollir la prova a qualsevol de les farmàcies de la llista annexa. Si us plau, recordeu que és imprescindible que porteu aquesta carta quan l’aneu a recollir. Una vegada realitzada, caldrà tornar la prova a la farmàcia. Els resultats us seran comunicats abans d’un mes per carta o per telèfon. Continua llegint

Emergències…?

Un matí qualsevol en un consultori local del sud de Catalunya.

8 del matí. Reviso resultats d’analítiques… La Fina, embarassada, té un sediment patològic i cultiu positiu per E. Coli; la truco per telèfon per explicar-li; li deixo la prescripció a punt al mostrador. PCR de parotiditis positiu en la saliva d’en Marc: el truco per explicar-li mesures de protecció per intentar evitar la transmissió de la malaltia.

La primera visita és la Irene, una dona en emergència social: plora desconsoladament; l’acaben d’acomiadar de la seva feina; té 53 anys… Dubta poder tornar a treballar. Té dos fills i viu sola amb ells.

……….

Truquen a mitja consulta. Han trobat un home mort a terra, al costat del seu llit. Vaig al domicili: El Màrius té signes de possible traumatisme cranial; probablement ha caigut del llit en intentar aixecar-se; es tracta, però, d’una mort accidental; comparteixo amb el metge forense i activo procediment per a certificació judicial.

Quan torno a la consulta m’esperen una colla de pacients… Continua llegint