Per això vull ser metge de família!

Ahir vaig rebre un missatge per Messenger de la Carla.

La Carla és una pacient de la meva consulta de 32 anys que ha decidit fer una aturada a la seva vida i marxar a viure l’experiència de conèixer altres cultures durant 6 mesos.

Ha agafat la motxilla i juntament amb un altre amic han decidit viatjar pel sud-est asiàtic. Van a viure l’aventura.

M’escriu des de Vietnam.

M’explica que des de fa uns dies té diarrea i malestar general. No ha fet febre. De moment no té artràlgies i tolera bé la ingesta oral. Continua llegint

Treballo a la trinxera

El procés ravalero

Treballo a la trinxera d’un dels barris amb l’índex de salut més baix de Barcelona1. I ho faig juntament amb la resta dels meus companys i companyes en un edifici del passat segle!! Concretament de l’any 1937.

La història és molt senzilla: població amb moltes necessitats de tot tipus que utilitza un servei públic; professionals “hipermegamotivades” que posen a disposició, dia rere dia, tota la seva energia i coneixement per atendre’ls el millor que saben i poden; edifici amb un valor arquitectònic històric que no pot ser reformat com caldria per tal de reunir les condicions imprescindibles com a Centre de Salut. Continua llegint

“Especialista de l’ull dret”

En Miquel ve a la consulta i em diu:
Doctora, fa uns dies vaig anar a l’hospital al control d’oftalmologia, perquè com ja sap no hi veig de l’ull dret, per aquell accident que vaig tenir.
Estranyada penso, ostres deu ser que el citen per més d’un any???
Li responc què necessites de l’oftalmòleg?
Doncs mira, estic perdent vista de l’ull esquerre des de ja fa un temps. Li vaig comentar a l’oftalmòleg de l’hospital i em va dir: per això has de demanar hora a l’oftalmòleg de zona. Continua llegint

Fer de tutora

Fer de tutora de residents té estones dures. No sempre és fàcil.

Però… compensen, amb escreix, moments tan dolços com els d’agraïment de la resident a qui has acompanyat durant 4 anys. Amb el seu permís, em permeto compartir alguns paràgrafs de l’escrit que em va entregar quan va acabar, ara ja fa un any: Continua llegint

Un fantàstic administratiu

Un fantàstic administratiu ha aparegut al centre. Substitut, òbviament…

Fa una gran diferència en la qualitat del servei que donem. Resol tots els problemes burocràtics de la població. Programa les demandes “no urgents”, perquè es pren la molèstia de valorar-les…. Quan no sap com resoldre alguna demanda, en comptes de programar-la per al metge (com fan la majoria dels administratius) pregunta què ha de fer… I així ho aprèn, per quan es produeix una situació similar. Continua llegint

Suportant la ineptitud del gestor

Hi havia una vegada un petit equip d’atenció primària. Les casualitats havien provocat que s’hi trobessin diversos metges de família poc compromesos, poc implicats, més preocupats pels seus interessos que per oferir una atenció de qualitat. Les infermeres i les administratives eren, en general, bones professionals.

Un dia hi va arribar, com a directora, una metgessa compromesa. Va fer pinya amb l’adjunta i van començar a promoure canvis per millorar. Continua llegint

Sovint no cal derivar

En Narcís té una anèmia normocítica. Pateix una insuficiència renal crònica lleu i altres problemes de salut que crec que poden condicionar aquesta anèmia. Darrerament, però, ha empitjorat una mica l’anèmia i em fa dubtar (i ell també té dubtes).

Puc fer un full de derivació i enviar-lo a hematologia. A més, no tenen una llista d’espera molt llarga. I, ja diran… Continua llegint