Fer puntes de coixí

La Neus ha anat al traumatòleg privat.

Li ha prescrit celecoxib 200 mg. Ve perquè “li passi” la recepta. És un medicament massa car per al seu nivell adquisitiu.

A la Neus li fan mal les dues mans i els dos colzes. Assenyala la zona de la tabaquera anatòmica. I els epicòndils.

Treballa cuidant persones dependents. Ha d’aixecar-los del llit, de la cadira… Dutxar-los. Fer les transferències de la cadira al llit, del llit a la cadira…

Té una tendinitis, queda ben clar. Un medicament antiinflamatori li pot anar bé… Sempre que deixi de forçar les seves articulacions, és clar.

Si el traumatòleg vol indicar un antiinflamatori… Perquè no prescriu un dels antics, ben coneguts, de seguretat més alta (tot i que cap antiinflamatori és segur) i barats?

Què fa que recomani un medicament que no té cap avantatge sobre els recomanats i que, a més, és molt més car?

Potser no té prou informació? D’on treu la que té? Del comercial del laboratori? Si és així, difícilment tindrà informació objectiva…

No vull ni pensar que el problema no és la informació incompleta o esbiaixada, sinó d’altres conflictes d’interès, com el finançament de les despeses per anar a congressos, jornades, aperitius, dinars, sopars…

I jo… Què li dic a la Neus? Com explico que no “li passo” la recepta, i que li recomano que prengui naproxèn o ibuprofèn, sense deixar en evidència al traumatòleg?

Sort que els metges de capçalera hem aprés a fer puntes de coixí!

Anuncis

Diaris de trinxera: més de 3 anys i gairebé 250 històries al bloc

L’abril del 2012 començava aquesta aventura que ha anat ampliant la seva audiència, 11134 visites el 2012, 16293 el 2014 i, a primers de juliol d’enguany ja en portem 13357.

I quins són els temes que han tingut més èxit?

Intentant fer-ne una agrupació, que podria ser una altra, mirem quins temes motiven més els nostres lectors, triades de les històries amb més  de 300 visites, tot i que n’hi ha moltes més de cadascun dels temes triats:

En general, totes les històries demostren preocupació, angoixa, a moments cansament, però també compromís i ganes de fer-ho més bé. Potser seria bo que els que administren el sistema sanitari fossin lectors i reflexionessin a partir dels diaris.

Perquè ho puguin fer cal, però, que segueixin arribant més històries, que se’ns acaben…

Ho esperem per compartir-les!

A propòsit d’un cas

La primera visita del dia és la Joana, pacient de 80 anys.

Últimament ha vingut més sovint perquè els fills la veuen més despistada que fa uns mesos. Avui a la sala d’espera només hi ha els dos fills.

Els fas passar. Porten els resultat de l’estudi psicogeriàtric que li han fet a la Joana per valorar el grau de deteriorament cognitiu actual. Continua llegint

Quan la salut de la persona no importa: mútues laborals i conflicte d’interessos

Acabo de trobar la Núria pel carrer, passejava amb el seu fill de 8 mesos i m’ha saludat molt contenta. Finalment ha arribat a un acord amb l’empresa i ha rescindit el contracte indefinit que tenia des de fa 6 anys.

Quan la Núria va tornar a treballar després del permís de maternitat, va trobar una situació desconeguda per a ella. La seva encarregada va començar a posar-li les coses difícils, descol·locava els productes dels prestatges del supermercat on treballava com a reposadora i li deia que els recol·loqués, li donava un tracte vexatori… Fins i tot, li va arribar a dir que tenia com a missió que marxés de l’empresa. Continua llegint

Alarma

Avui un pacient intervingut “pel seguro” fa poc en un hospital concertat  m’ha explicat que tenia algun problema en la seva evolució i que per valorar-ho el visitaria un metge a la planta privada del mateix hospital.  Continua llegint

Serveis públics i interessos privats, un cop més…

La Nilda, als seus 86 anys, feia massa temps que prenia simvastatina com a prevenció primària. Un dia, fa uns mesos, li van començar unes molèsties abdominals, que van millorar quan va deixar-la. M’ho va venir a explicar, i vam decidir interrompre aquesta medicació valorant que a la seva edat i com a prevenció primària, no és tan important mantenir uns determinats nivells de colesterol, com no patir efectes adversos dels fàrmacs. Quan va anar a recollir la resta de medicació a la farmàcia, li va explicar això al farmacèutic i li va mostrar la darrera Continua llegint

La doble moral

Va passar fa temps…, però encara ho recordo com si fos avui.

Demanava al cap del servei de ginecologia que s’aprofités la cesària a què aviat sotmetrien a la Puri per practicar una lligadura de trompes.

La Puri ja tenia 3 fills amb una parella estable. Un d’ells havia estat a punt de morir per la seva incapacitat per preparar adequadament la concentració de la llet dels biberons. Vivien, amb ajuts de veïns, del petit salari del marit, manobre. Tots dos tenien un coeficient intel·lectual quasi tan petit com el salari. N’havíem parlat molts cops. La Puri no se’n sortia amb els anticonceptius orals, ni amb cap altre mètode; tenia clar que seria bo no tenir més fills. Continua llegint