El dia de demà!!!

Ahir  estava a la consulta amb una pacient, quan de sobte ve una companya infermera demanant-me ajuda perquè tenia una persona amb dolor toràcic a la consulta del metge del costat.

Normalment, si hi ha sospita d’un possible IAM, es col·loca el pacient a una consulta del CAP determinada. Però ahir va ser diferent. El pacient va anar directament  a la consulta del seu metge per explicar-li que tenia un dolor molt fort al pit. Continua llegint

Anuncis

El dolor d’estar sol

En Manolo ve “d’urgències” perquè ahir va anar “d’urgències” a un altre centre on li van dir (segons explica) que, pel motiu de consulta, havia d’anar al seu metge de capçalera.

El motiu de consulta és un dolor a l’espatlla / cervical de… 17 anys d’evolució després d’una caiguda. Ha estat visitat pels traumatòlegs de referència. Pel servei de rehabilitació. Per la unitat del dolor… Periòdicament, cada 15-20 dies, ve a la consulta pel dolor. Ho ha provat tot i res és efectiu.

En Manolo és un immigrant del sud d’Espanya fa més de 50 anys. No sabia llegir quan va emigrar. I segueix sense saber-ne. Va treballar molt. Va tenir dos fills. Va construir-se una gran casa amb piscina en una urbanització. Amb les seves mans i els seus recursos. Fa 17 anys, després de 2 anys de malaltia de la seva dona, als pocs dies de morir ella, va caure al cementiri sobre la seva espatlla esquerre. Té dolor des de llavors. Cap procediment ni medicament ha aconseguit alleujar el seu dolor. Sempre que parla del seu dolor acaba parlant de la malaltia de la seva dona. Continua llegint

La por

Avui faig consulta en un altre centre. No conec els pacients…

Entra la Rosa. Veig que té 82 anys que no pren medicaments i que consulta poc el metge.

M’explica que consulta perquè se sent estranya. Quan està en una conversa es perd i és com “si no estigués allà”. Diu que perd el fil. De fet, el perd mentre parlem.

Com va la memòria? No gaire bé.

Ha tingut problemes amb els diners? No. Continua llegint

URGÈNCIES!!!!

Tarda d’estiu. Molts companys ja estan de vacances. Fa una calor sufocant!. Les agendes estan retallades al 50% i s’obren al dia. Sembla que avui el món s’aturi amb aquesta calor.

A les 17,30 s’obre la porta de la consulta de cop i entra esverada una administrativa amb un senyor de mitjana edat assegut en una cadira de rodes. Està pàl·lid a més no poder. Porta embolicat en un drap, un dit de la mà. S’ha tallat amb una serra elèctrica al taller de fusteria mentre treballava. Continua llegint

Els metges coneixem el nostre metge de família?

Soc metgessa de família, fa 23 anys que tinc la mateixa metgessa de família.
Quan per motius de salut, he hagut de necessitar alguna cosa, jo he demanat hora al CAP i he anat amb ella.
Continua llegint

El relato, la medicina que los pacientes nos enseñan

Conozco a Pilar y Juan desde hace más de ocho años. Siempre se han visitado en su mutua privada, venían a la  consulta a enseñarme la multitud de informes y pruebas complementarias de los diferentes especialistas que les llevaban, y por supuesto a pedir las recetas, a veces interminables listas de la compra, que debían a la farmacia.

Tras la consulta habitualmente me sentía frustrada, ocupaban mucho del escaso tiempo que tenía y sin embargo, tenía la sensación de que como médico no había aportado absolutamente nada. Media hora, que restaba de una correcta atención a otros pacientes, que quizá lo necesitaran más. Continua llegint

Confidència al forn

Diumenge. M’he llevat tard. Dia gris, fred, humit (aquella gelor que se’t fica dins…).

Tot passejant he arribat al centre del poble a comprar pa. El forn, com passa tots els caps de setmana, ple, amb molts pixapins[1]. Mentre esperes el torn, comentaris amb els veïns, sovint banals, per fer-la petar, per mostrar cordialitat. Continua llegint