Quina és la prioritat del sistema sanitari?

Bella té 24 anys i dos fills. Lactant del darrer. Els porta a la consulta, enganxats a la seva vida. Ningú més l’acompanya. Ni parla ni entén la nostra llengua.

Consulta per picor. Picor als braços, a les cames… Es veuen uns nòduls a la part de pell que ens ensenya. Una pell tapada per la vestimenta tradicional del seu país. Continua llegint

El pols

Divendres passat, enmig del “macro-pont” de desembre i amb la consulta plena de gom a gom, entra un senyor d’edat avançada i molt nerviós. M’explica que a la farmàcia li han dit que no li troben el pols al canell i que han hagut de mira-l’hi al coll, a la “jugular”, segons li ha dit la persona que l’ha atès a la farmàcia. També em comenta que li ha dit que ha estat molt difícil trobar-li el pols. Està molt angoixat, nerviós, preocupat… Continua llegint

“S’escolta bé!”

La Joana té 86 anys, i molta por a morir… ens ho explica a la consulta, fa temps que a la nit es desperta angoixada, amb dolor al pit i palpitacions, pensant que ja arriba el final… ha anat diverses vegades a urgències de matinada per aquest motiu, sense que es trobi patologia cardíaca que ho justifiqui. És creient, ho ha parlat amb el sagristà, ho ha parlat Continua llegint

Allò que no es pot explicar

A la consulta, de vegades tinc la sensació que hi ha dies temàtics. Aquells en els quals els diagnòstics s’agrupen al voltant d’un òrgan, una especialitat, una patologia, un patiment. No només l’estacionalitat agrupa els diagnòstics (grips i pneumònies a l’hivern, malalties exantemàtiques a la primavera) sinó les polítiques, les lleis, els codis postals, la pobresa. Aquestes consultes tenen una densitat específica. Les paraules es condensen a l’aire a mesura que es pronuncien, algunes fins i tot, sembla que cristal·litzin i, en contacte amb la pell, amb les orelles, esquincin. Aquesta densitat fa que l’ambient sigui poc o gens respirable per ambdues persones presents. El ball de l’anamnesi i el temps, s’aturen. Una persona es buida (temporalment) i l’altra és sobrepassada per les paraules, el patiment, la impotència. Continua llegint

Ho sento, no hauria de plorar aquí…

La Marta plora a la consulta. Ve a explicar-me que tenia mals de cap, que no dorm bé… Jo la conec. Li veig la cara.

  • Què passa Marta? Què m’has d’explicar?

La Marta explica que acaba de tenir un problema laboral. No ha aconseguit la feina que ja tenia coll avall i en la qual havia posat tantes esperances.

Ha aconseguit una feina de neteja i de teleoperadora. No és allò que esperava.

No pot dormir. No té ganes de sortir de casa. No té amics. Ni família. La seva parella també té problemes laborals. S’ha tancat en ell mateix. Continua llegint

Que bé que funcionen les concertades!

Fa unes 5 setmanes, la Maria ve a la consulta explicant-me al·lucinacions visuals i olfactives…

Després de fer-li la història clínica, l’exploració… demano unes anàlisis, una consulta a salut mental i una TC cranial. Cal descartar que hi hagi alguna malaltia orgànica. Continua llegint

No trobo les paraules

Conec de fa temps la Joana i el seu marit. Vénen sovint a la consulta.

Ja fa més d’un any que la Joana va començar a “canviar”. Estava agressiva, s’enfadava amb facilitat per coses poc importants, fins i tot em renyava per alguna qüestió de l’atenció rebuda… El marit em va posar sobre la pista (ell ja feia uns dies que, sense tests, tenia el diagnòstic!): la Joana s’angoixava molt perquè anava perdent la capacitat per trobar les paraules; semblava que sabia què volia dir però no se’n sortia; a més havia perdut algunes altres capacitats instrumentals. I tot plegat l’angoixava. Continua llegint