Abraçades

La Rosa, de 92 anys i que viu sola, ve a la consulta amb la seva filla.

És una pacient difícil. Quan li convé aconseguir alguna cosa, plora, crida, diu que els seus fills “passen” d’ella. Truca a l’ajuntament, a la Creu Roja, al 061 per demanar atenció urgent.

Cap cuidadora ha aguantat més de tres mesos amb ella. Ningú no la suporta.

Sovint truca al consultori, i sempre aconsegueix convèncer l’administrativa que el seu problema és més urgent que els de la resta dels habitants del poble. Tot i això, mai no li hem trobat un problema vital físic que requereixi atenció urgent. Continua llegint

Anuncis

Expectatives…

Molt enfadat, en Jaume m’explica que va venir al consultori (sense visita programada) perquè estava refredat. Tenia tos. No febre, ni ofec, ni signes d’alarma.

 Indignat, m’explica que l’administratiu del taulell li va dir que teníem l’agenda plena i que no hi havia ningú que el pogués visitar “d’urgència” per un refredat. Continua llegint

Emergències…?

Un matí qualsevol en un consultori local del sud de Catalunya.

8 del matí. Reviso resultats d’analítiques… La Fina, embarassada, té un sediment patològic i cultiu positiu per E. Coli; la truco per telèfon per explicar-li; li deixo la prescripció a punt al mostrador. PCR de parotiditis positiu en la saliva d’en Marc: el truco per explicar-li mesures de protecció per intentar evitar la transmissió de la malaltia.

La primera visita és la Irene, una dona en emergència social: plora desconsoladament; l’acaben d’acomiadar de la seva feina; té 53 anys… Dubta poder tornar a treballar. Té dos fills i viu sola amb ells.

……….

Truquen a mitja consulta. Han trobat un home mort a terra, al costat del seu llit. Vaig al domicili: El Màrius té signes de possible traumatisme cranial; probablement ha caigut del llit en intentar aixecar-se; es tracta, però, d’una mort accidental; comparteixo amb el metge forense i activo procediment per a certificació judicial.

Quan torno a la consulta m’esperen una colla de pacients… Continua llegint

L’accessibilitat de l’atenció primària… mal entesa

Avui ha vingut la Fàtima, ve acompanyada del seu fill. Ella no parla res que jo pugui comprendre, i la presència del seu fill s’agraeix. M’explica que cal fer una petició d’ambulància per un trasllat a Barcelona. No entenc massa bé la seqüència de fets; per sort porten un paper de l’hospital. Fa poc la vaig derivar a endocrinologia després d’haver objectivat en l’exploració física un nòdul tiroïdal de mida considerable, tapat pel mocador tradicional. Continua llegint

No és la meva feina!

Avui ha vingut un administratiu (de l’ICS) a suplir l’absència de l’habitual, que depèn de l’ajuntament del poble.

Al consultori, revisem els resultats de les analítiques i deixem una nota perquè l’administratiu informi als pacients (que truquen per telèfon) si són normals, o cal una consulta amb infermeria o amb el metge. Fa anys que fem servir aquest sistema. Els pacients n’estan contents, perquè s’estalvien temps de visites innecessàries. Mai s’han queixat del sistema, al contrari.

Però a l’administratiu de l’ICS li ha semblat que comunicar als pacients la conducta a seguir, si no cal cap consulta o s’ha de programar una visita pel metge o la infermera, no és “la seva feina”…

Em pregunto… i doncs, quina és la seva feina?

Anys més tard

El pacient de les onze arriba tard i tot just fa cinc minuts que ha acomiadat la Conxita, que ha marxat amb un parell de receptes, vaja, el de sempre. La sala d’espera, inusualment, és buida. Assegut davant l’ordinador, sense les mans sobre el teclat i amb el ratolí a una distància considerable com per no tenir la temptació de tocar-lo, observa el fons de la pantalla. Continua llegint