La Rosa i els seus fills. Acompanyar el moribund

En Josep pateix una malaltia d’Alzheimer avançada i un càncer de pulmó. Ell és vidu, el cuida la seva filla Rosa que durant anys s’ha ocupat de fer-li costat, acompanyar-lo als metges i hospitals, de portar-lo al centre de dia, d’assegurar que mengés, que prengués la medicació, que anés net…. i de tractar-lo amb respecte i molt d’afecte. La Rosa treballa fora de casa i té dos fills. Amb una mica d’ajuda ho ha anat fent tot. Ella ha sabut integrar l’atenció al seu pare amb la cura dels fills,  de manera que tots plegats s’ajudaven i es feien companyia al mateix temps. Quan el pare encara podia, recollia els nens a l’escola i els donava el dinar que la Rosa havia deixat preparat. Quan ja estava pitjor, la filla gran vigilava que l’avi mengés, que no s’escapés de casa o que no caigués mentre la Rosa acabava de recollir la cuina. Abans d’anar a dormir els nens li feien un petó de bona nit. Continua llegint

Anuncis

Per què no em cuida vostè?

Avui he visitat el Joan al sociosanitari on va ingressar ahir per rebre les cures que li calen en aquests darrers dies de la seva vida. La intenció inicial, la seva, la de la seva família i la meva, era que es quedés a casa fins al final. El Joan, però, s’agafa a la vida amb totes les forces que li queden superats els 85, que sorprenentment són moltes, i aquest darrer tros del camí s’està allargant més del que esperàvem i del que la Maria, la seva companya inseparable, ha pogut resistir. Continua llegint

Ens veurem al cel

Hi ha moments d’especial significació en les visites als malalts. Hi ha moments de transferència i contratransferència intenses, de gran càrrega emocional que et fan sentir i actuar com a metge i com a persona. Per a mi, un d’aquests moments es produeix quan el malalt i jo sabem que no ens veurem més perquè la mort és imminent. Continua llegint

A propòsit d’un cas

En Jaume era un pacient d’edat avançada que vivia amb la seva dona en un pis senzill d’un barri obrer. Havien contribuït amb el seu treball a aixecar un país malmès per la guerra civil i una postguerra, i eren d’una generació que ha deixat als més joves millors condicions de vida. Continua llegint

Una espelma que s’apaga

Avui visitem en Romà a casa seva. És un pacient a qui anem visitant periòdicament. Fa un parell de setmanes, arran d’una hipertròfia prostàtica benigna severa, l’uròleg li va recomanar posar una sonda vesical. En Romà, la va rebutjar.

Té un gran sentit de l’humor i habitualment ens pregunta coses com “què, ja sabeu com em ficareu al clot?”. Continua llegint

Grata sorpresa

Una pacient  em porta un informe (escrit amb ordinador i d’una plana d’extensió) de l’oncòleg on explica la situació avançada de la malaltia, el seguiment que farà i acaba demanant que li revisi el pla de tractament per mirar de simplificar-lo.  Així també m’ho comenta la pacient. No recordo haver rebut mai un informe d’oncologia en aquest sentit. Me n’alegro molt, parlo amb la pacient i retiro un parell  de fàrmacs que ja li són poc útils. Cap problema. Durant el matí telefono dues vegades a l’hospital per parlar amb l’oncòleg i donar-li les gràcies, però no aconsegueixo comunicar-m’hi. Continua llegint