Diaris de trinxera: més de 3 anys i gairebé 250 històries al bloc

L’abril del 2012 començava aquesta aventura que ha anat ampliant la seva audiència, 11134 visites el 2012, 16293 el 2014 i, a primers de juliol d’enguany ja en portem 13357.

I quins són els temes que han tingut més èxit?

Intentant fer-ne una agrupació, que podria ser una altra, mirem quins temes motiven més els nostres lectors, triades de les històries amb més  de 300 visites, tot i que n’hi ha moltes més de cadascun dels temes triats:

En general, totes les històries demostren preocupació, angoixa, a moments cansament, però també compromís i ganes de fer-ho més bé. Potser seria bo que els que administren el sistema sanitari fossin lectors i reflexionessin a partir dels diaris.

Perquè ho puguin fer cal, però, que segueixin arribant més històries, que se’ns acaben…

Ho esperem per compartir-les!

Massa ulls a la història clínica, què fem amb les addiccions?

Avui he visitat la Carla. Abans de la crisi havia treballat en el món del disseny i havia guanyat molts diners. Amb els diners i un entorn nou per a ella, lluny de la família i dels amics de tota la vida del poble, van arribar les drogues i la vida nocturna. Fa un any es va trencar, la crisi havia fet davallar els contractes i havia deixat d’estar de moda. Va venir acompanyada d’un germà amb un trastorn d’ansietat generalitzada i una addicció que per fi s’havia decidit a explicar a la família. Continua llegint

Ja són dues-centes!

Els diaris de trinxera ja ha publicat dues-centes històries de la realitat de l’atenció primària.

L’aventura començava l’abril del 2012 i ara hem assolit aquesta fita.

La feina dels editors només és la seva revisió i posar-hi títol quan l’autor no li ha posat.

Hi ha  34 autors de les històries. La revisió ortogràfica la fa la Sigrid, una col.laboradora  més però bàsica i que ha llegit totes les històries. Continua llegint

Històries deplorables per no faltar a la feina

La Rosa és una dona equatoriana que fa anys que treballa en una botiga del poble. Fa un temps se li va diagnosticar una síndrome seca amb freqüents brots d’artritis. Fa -hauria de fer- seguiment al servei de reumatologia i d’oftalmologia per possibles efectes oculars del tractament. Hauria, perquè des de fa més de dos anys que no es fa analítiques ni visites per no faltar a la feina. Té por de dir que està malalta, té por de dir que necessita anar a l’hospital, té por de perdre la feina. D’ella en depèn la seva família que està a l’Equador i els estudis de la filla que està aquí. La segueixo jo com puc i li dic que anar al metges i cuidar-se una malaltia és un dret, però sempre em contesta “no me puedo arriesgar..” Per suposat, mai m’ha demanat la baixa. Continua llegint

No pot més

Entra a la consulta la Maria… amb la seva mare.

Explica que ja no pot més. No dorm. Se’n va a caminar i només plora. Té atacs d’angoixa. Està de mal humor, molt agressiva… I reben els de casa. Es veu “com una merda”… Plora. Continua llegint

Què puc fer?

En Joan ha vingut per primera vegada a la consulta, acompanyat per la seva dona. Rostres seriosos, caps baixos. És la dona qui parla: “venim perquè el meu marit no està bé, a veure si li pot donar alguna cosa”.  Comencem a construir la història: en Joan té 52 anys, no ha tingut cap malaltia d’interès; fa un any que viuen al poble, el matrimoni i dos fills joves, a casa de la mare d’ella. Havia tingut una petita empresa pròpia lligada a la construcció i, ja se sap, va haver de plegar fa uns anys ple de deutes, amb l’empresa embargada. No tenia dret a atur, havien venut el pis per pagar una part dels deutes, per això vivien a casa de la sogra. Mentre la Continua llegint

Les frases de la pobresa

Recollides a la consulta durant l’última setmana:

Una noia de 30 anys a qui l’empresa no li ha pagat l’últim mes em diu: “el meu marit es dutxa a la feina per no gastar gas a casa”.

Un noi de 32 anys que en porta 5 a l’atur: “no em faci cap recepta que no me la puc comprar”. Continua llegint