L’especialitzada no respon

La dona del Sr. Antoni, que està inclòs en ATDOM des de fa temps, acut a la consulta d’infermeria a comentar que veu les cames del seu marit malament, m’explica que té els peus sempre freds i amb dolor, fins i tot a la nit. Quedem que al final de dia passaré a veure’l al domicili. Continua llegint

Honestament…

L’Antoni ve a explicar-me què li han dit els “especialistes” de la seva mútua a qui ha consultat darrerament. Li agrada que jo estigui al dia de les seves coses…

El pneumòleg (el visita fa anys pel seu “asma”), després de fer-li fins i tot una TC (?) li ha dit que està igual. Però que si es refreda i la seva expectoració es fa verda… que no esperi! Que prengui de seguida un antibiòtic de nova generació: el darrer que ha sortit al mercat. Continua llegint

Conciliació terapèutica

La Maria té una incontinència urinària d’urgència. Malauradament, el metge que ha estat a la consulta durant les meves vacances la va derivar a urologia.

Torna a la consulta amb una prescripció electrònica de Mirabregon…

“L’uròleg m’ha dit que vostè m’ho ha de posar a la recepta de llarga durada”..

“Té un informe de l’uròleg explicant perquè ha de prendre aquest medicament?”

“No m’han donat res… “

“L’uròleg ja sap que vostè te una arítmia?”

“No m’ha comentat res. Suposo que sí…”

Des de la nostra història clínica no podem accedir a la del nostre hospital de referència…

Què he de fer? Sense informació de la raó de la indicació he de “posar a la recepta de llarga durada” (és a dir, fer-me responsable de la prescripció del medicament)?

Un medicament qualificat fa un any pel Comitè d’avaluació de nous medicaments d’Osakidetza de “mecanismo de acción diferente pero eficacia igual de irrelevante”. Un medicament que té com efectes adversos la taquicàrdia i la fibril·lació auricular?

Com li explico a la Maria que no em faig responsable de “posar a la seva recepta de llarga durada” aquest fàrmac?

En Pere no ho veu clar

En Pere té una cardiopatia isquèmica crònica, sense símptomes ni complicacions fa anys.

Pren atorvastatina 80, aas 100 i bisoprolol 10. No ha tornat a tenir dolors precordials des que va tenir l’infart, fa 8 anys.

El visitem cada any, li fem l’ECG, li demanem les anàlisis, li controlem la TA, el pes, els símptomes… Continua llegint

Alta endocrí

El fill de la Maria em diu que a la seva mare, diabètica insulinodependent de molt difícil control, li han donat l’alta a endocrí. Llegeixo el curs clínic de l’hospital. L’endocrinòleg escriu: Última glicada 7. Glicada actual: 11. Pacient amb deteriorament cognitiu. Alta, control per primària.

No sé quina cara fer. Amb el Manuel, el seu fill, tenim confiança, i li dic que no entenc el raonament. Busco el nom  del Dr. X, endocrinòleg. És resident o adjunt jove, no deu arribar als 30 anys. Aquest és el plantejament dels joves “especialistes”? Pacient amb deteriorament cognitiu, la seva diabetis no ens interessa?? Li he repartit la Lantus en dues dosis, i les seves glucèmies han millorat moltíssim. Sort en tenim, dels especialistes hospitalaris.

La doble moral

Va passar fa temps…, però encara ho recordo com si fos avui.

Demanava al cap del servei de ginecologia que s’aprofités la cesària a què aviat sotmetrien a la Puri per practicar una lligadura de trompes.

La Puri ja tenia 3 fills amb una parella estable. Un d’ells havia estat a punt de morir per la seva incapacitat per preparar adequadament la concentració de la llet dels biberons. Vivien, amb ajuts de veïns, del petit salari del marit, manobre. Tots dos tenien un coeficient intel·lectual quasi tan petit com el salari. N’havíem parlat molts cops. La Puri no se’n sortia amb els anticonceptius orals, ni amb cap altre mètode; tenia clar que seria bo no tenir més fills. Continua llegint