Vides separades

La filla de la Sra. Teresa acut a la consulta de la infermera per parlar de la seva mare. Vivia sola en el poble i ha anat a viure amb ella perquè trobava que alguns dies no es feia el dinar i es trobava  molt sola d’ençà que va morir el pare. Té dificultats per caminar.

Li preocupa una ferida que té al turmell i demana a la infermera si pot anar al domicili per veure si s’està curant bé la ferida. Queden per una visita a domicili al dia següent.

Quan arriba al domicili troba amb la pacient i la filla a la gestora de casos del CAP. Ha anat a valorar el domicili i els recursos que necessita la Sra. Teresa. Les va activar el metge de la pacient. La infermera no en sabia res. I troba a la gestora fent part de la feina que ella sempre havia fet: valoració del domicili, dels recursos humans (cuidadors, família) i de l’entorn que té la pacient . Continua llegint

Anuncis

Desesperació

La Rosa ha vingut a la consulta pels resultats analítics de la seva mare, a qui atenem en el seu domicili. La mare ens ha autoritzat a donar-li els resultats.

La Rosa viu a 30 km. Té dos germans que viuen al poble i uns altres dos que viuen en altres pobles. A menys distància que ella. Però tots “són homes”. Ella és la que se’n fa càrrec de quasi tot allò relacionat amb la salut de la seva mare.

Ja ho va fer amb el seu pare, que va morir fa un parell d’anys després de llarg temps de malaltia crònica complexa amb ingressos i reingressos a l’hospital.

La Rosa ja va haver d’afrontar l’actitud de la seva mare, que deia no necessitar ajuda, i “l’absència” dels seus germans, que no veien allò que no els convenia veure. Continua llegint

Si l’especialista no ho pot resoldre, que se’n faci càrrec el metge de capçalera

En Joan té 90 anys. És vidu. Viu sol, prop del seu fill. El cuida una neta.

Insuficiència respiratòria, renal, cardíaca. Artritis reumatoide. No hi sent massa bé, ni amb el “sonotone”. Pren 12 medicaments, entre els quals, prednisona.

Passa el dia assegut al sol, si fa bon temps, o davant de la llar de foc, si fa fred.

Té la pròtesi de maluc descalçada, amb molt dolor. No pot prendre antiinflamatoris per la insuficiència renal. Els mòrfics li provoquen basques i somnolència. Els antiepilèptics, mareig i inestabilitat. Paracetamol i metamizol, cap efecte. Continua llegint

Tot va bé, nena!

La Maria acompanya el seu pare, en Josep, a la consulta. És un pacient extremadament complex, que viu amb la dona, també complexa.

No té reconeguda cap ajuda per dependència. Té una MPOC severa i una demència moderada. Així que… es pot moure perfectament, però… cap a on? No sap que s’ha de vestir, que s’ha de rentar, que s’ha de calçar, que ha de fer els inhaladors, que ha de menjar… Continua llegint

Luís

En Luís vivia amb la seva mare fins que va morir fa 13 anys, quan el vaig conèixer. No té família aquí ni tampoc massa enlloc, ni amics ni ningú… Beu massa. Al cap d’un temps se li diagnostica una encefalopatia de Wernicke derivada de l’alcoholisme, una diabetis insulinodepenent, i una patologia urològica inespecífica, de la qual no sabem exactament el nom ni el tractament. Continua llegint