La prova de la farmàcia

Una senyora ve a consulta per demanar-me informació i opinió. Ha rebut una carta encapçalada pels logos de l’Hospital General de Granollers i del Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya. La carta diu:

«Benvolguda senyora: Fa unes setmanes us vàrem convidar a participar al Programa de detecció precoç de càncer de còlon i recte. El programa s’adreça als homes i dones de 50 a 69 anys i consisteix a realitzar una senzilla prova cada dos anys, de manera totalment gratuïta.

Donat que no tenim constància que hagueu anat a la farmàcia a recollir el material, ens permetem insistir en la importància que té aquesta prova per a la vostra salut. Us comuniquem que disposeu de 15 dies més, des de la data d’aquesta carta, per passar a recollir la prova a qualsevol de les farmàcies de la llista annexa. Si us plau, recordeu que és imprescindible que porteu aquesta carta quan l’aneu a recollir. Una vegada realitzada, caldrà tornar la prova a la farmàcia. Els resultats us seran comunicats abans d’un mes per carta o per telèfon. Continua llegint

Té 90 anys i una molt bona qualitat de vida

By the way… la seva dona explica, en una visita de la infermera, que fa 4 dies “no s’entenia que deia”… “no em sortia allò que volia dir”… però… “em va passar de seguida”…

De fet, venen per un dolor al peu de tipus mecànic.

Merda! Això és un codi ictus… Molt probable accident isquèmic transitori fa menys de 7 dies… Seguint el protocol del Departament de Salut, el derivo a urgències de l’hospital de referència. Cal fer-li una prova d’imatge per veure si hi ha una hemorràgia o una isquèmia… Continua llegint

Demora diagnòstica

Aquesta és la història d’en Rafael, un home vidu de més de 80 anys, que viu sol i té un hort del qual ens porta verdures fresques sovint.

En una revisió (juny) constatem en les seves anàlisis una microcitosi. Els seus glòbuls rojos són més petits del que seria “normal”… Sembla que li falta ferro i, ufff!, de vegades té restrenyiment, de vegades diarrea.

Alarma! A la seva edat i amb aquestes dades, cal descartar un càncer de la via digestiva. Continua llegint

Disfressant demores

La Conxi treballa en un forn de pa. Manipula safates amb el pes de les barres de pa i les pastes durant 8 hores.

Fa uns mesos va venir a la consulta explicant una clínica típica de canal carpiana bilateral, amb el signe de la sacsejada inclòs.

Demano una radiografia (al nostre hospital de referència no programen visites a traumatologia si no hi ha radiografies fetes…) i faig una derivació a traumatologia perquè l’operin.

Sembla ben clar que té una canal carpiana quirúrgica!

Avui ha vingut la Conxi, per un altre motiu.

De passada, em comenta que, als 4 mesos de la meva derivació la va visitar el traumatòleg. I li va demanar “una prova” (una electromiografia?… Si, això!).

Amb la clínica de la Conxi, és obvi que té una canal carpiana. I que cal intervenir-la abans que es deteriori més la neuropatia… No cal un electromiograma!

I sap que, doctora? Vaig preguntar quan em farien la prova i em van dir que té, al menys, un any de demora! Un any!

Potser semblo malpensada. Però és sospitós que es demanin proves innecessàries per patologies clarament quirúrgiques… No serà una manera que la pacient no consti en les llistes d’espera?

Iniquitat en seguretat del pacient. No pots triar hospital… Però no tots els hospitals són iguals…

En Ramon, de 82 anys, ve a buscar els resultats de les seves anàlisis. Té una anèmia per falta de ferro.

  • Vas bé de ventre, Ramon?
  • Fa un temps, una mica restret… Però em trobo bé…

Uff! Anèmia ferropènica més restrenyiment en una persona de 82 anys… Igual a càncer de colon mentre no es demostri que no. Faig una derivació per “diagnòstic ràpid” al servei de gastroenterologia de l’hospital… El visita (un internista) i demana una colonoscòpia. Al cap de 4 mesos en Ramon ve a la consulta per un altre motiu. Continua llegint

A propòsit d’un cas

La primera visita del dia és la Joana, pacient de 80 anys.

Últimament ha vingut més sovint perquè els fills la veuen més despistada que fa uns mesos. Avui a la sala d’espera només hi ha els dos fills.

Els fas passar. Porten els resultat de l’estudi psicogeriàtric que li han fet a la Joana per valorar el grau de deteriorament cognitiu actual. Continua llegint

Les llistes d’espera per proves: no passa res! La seguretat del pacient: com diu?

En Jordi em pregunta si puc veure el resultat de l’electromiograma que li van fer fa pocs dies a l’hospital. Té hora pels resultats d’aquí 3 mesos (preferent, fent-li “un favor”)… El metge que li ha fet la prova li ha dit que “vostè ja sap perquè li han demanat”… En Jordi em diu que ell no en sap res del motiu de la prova. Continua llegint