Carta oberta

Hem rebut aquest escrit que no és una història assistencial en el sentit més estricte, però encaixa perfectament en els objectius dels diaris de trinxera que és reflectir la vida assistencial a l’atenció primària

La  medicina de família és preciosa…no li feu més mal

Competència, confiança, empatia…paraules majors que no perquè les repetim cada dia perden valor, sobretot quan pensem amb tantes i tantes situacions viscudes amb els pacients allà on aquestes paraules es fan tant i tant grans.

Tenim el privilegi d´acompanyar a molta gent. Ens obren les portes de les seves cases i dels seus cors…cal que responguem i que siguem mereixedors d´aquesta confiança. Els pacients no necessiten tècnics. Necessiten professionals.

La farmàcia

Porto alguns anys exercint la medicina. N’he vist de bastants colors però una de les coses que m’han xocat més ha estat aquest consell televisiu que es veu al final dels anuncis comercials televisius.

Penso que en el consell no es fa diferenciació entre la persona que despatxa a la farmàcia i el llicenciat en farmàcia. Amb tota seguretat el llicenciat, com es diu vulgarment, en sap un pou; els seus estudis l’avalen. També estic convençut que el senyor o senyora que despatxa a la farmàcia, ha rebut els coneixements necessaris per realitzar la tasca que fa. Tot i així, hi ha coses que vistes des d’un consultori xoquen…Tot seguit ho intento explicar.

Fent d’escrivents

Ve la Maria a la consulta. Porta un fulletó que ha rebut per correu. Demana que li faci les receptes i les proves que li demanen. Miro de què es tracta… Són les instruccions que ha de complir per fer-se una prova per avaluar la seva incontinència urinària.

El ginecòleg (que pertany a la Corporació Sanitària del Maresme i la Selva) li ha demanat la prova, que han de fer a l’Hospital de Mataró (Consorci Sanitari del Maresme).

Treballar “gratuïtament” per a entitats privades

Em pregunta l’administrativa… Una persona ve al taulell sense programar-se perquè, després de tenir un accident de trànsit i que atén el servei de trauma de l’hospital que es dedica a això, la companyia d’assegurances del cotxe li diu que vingui al consultori perquè li fem la baixa laboral.

El problema és que la pacient, ni treballa, ni està en atur, ni per rep cap prestació relacionada amb la seguretat social…

Un justificant

Ve a la consulta un treballador del Departament d’Interior de la Generalitat.

Avui no ha anat a treballar, perquè es troba malament. Un quadre viral autolimitat. No necessita res, només vol el justificant de la visita…

L’especialista que “va a la seva…”

Avui he rebut un informe d’una visita amb el pneumòleg d’un pacient amb MPOC. No vaig fer jo la consulta, sinó que es va tramitar des del servei d’urgències de l’hospital.

El pacient fins el dia de la visita amb el pneumòleg prenia un inhalador amb salmeterol, un altre amb budesònida i un tercer amb bromur d’ipratropi. Tenia un inhalador amb salbutamol per a ús en cas de necessitat. Pocs dies abans havia acabat una pauta curta de corticoides orals que havien millorat una reagudització.

En l’informe del pneumòleg consta “El pacient està estable. Es recomana que segueixi amb inhalador de salmeterol i fluticasona en un sol inhalador i a més iniciï tractament inhalat amb aclidini”.

Històries d’”urgències”

A la meva àrea, des de fa un temps i quan tanca el CAP, l’atenció continuada ha quedat  centralitzada en el 061 i és aquest servei qui decideix com s’atén la demanda que li arriba. Els metges i infermeres de l’equip vàrem manifestar la nostra oposició defensant que el servei de proximitat, el fàcil desplaçament a domicili, si fa falta, i el coneixement de l’entorn, dels pacients i de les històries, podia oferir una millor atenció als ciutadans.  Avui he viscut un exemple de com es resolen algunes demandes.

El “no impacte” de les retallades en la qualitat assistencial. Tres exemples en un sol dia de consulta

La Rosa es visitava a cirurgia vascular d’un hospital comarcal de la XHUP fa més de 15 anys. Com que l’SCS ha modificat “l’àmbit” i ara l’Alt Maresme pertany a Girona (!?) quan s’anava a programar la prova que li ha demanat el metge li han dit que “ja no li toca” visitar-se allà. La transfereixen ells al nou centre per evitar-li més molèsties a la pacient? Noooo! “Vagi al metge de capçalera”… Ja us apanyareu!

El desànim del que ja no vindrà

Tots a la feina teníem promeses pendents. Coses que els nostres gestors deien “més endavant”, coses que calia acabar o començar o arreglar i ara han quedat aturades, com momificades… com si el temps s’hagués parat. Temes que ara fins i tot són tabú, tan tabú que si els treus, sembles fins i tot mal educat: “com se t’acut demanar això ara, amb la crisi que hi ha…”. Ara només pots parlar d’assumptes relacionats amb l’estalvi o que siguin de franc, poc més.

Llistes d’espera … una causa

En la meva zona  tenim un “procés”  d’atenció a la patologia lumbar comú per a hospital i primària elaborat fa pocs mesos amb la participació de professionals dels serveis de traumatologia, reumatologia, unitat del dolor,  atenció primària, radiologia i rehabilitació. Aquest procés estableix les indicacions de les proves d’imatge i de diferents opcions terapèutiques que té el professional, sigui de primària o d’hospital.  De tal manera que, si cal,  nosaltres podem demanar una ressonància magnètica (RM) i, posteriorment, derivar a unitat hospitalària més adient segons patologia i cas. Perfecte.