Emergències…?

Un matí qualsevol en un consultori local del sud de Catalunya.

8 del matí. Reviso resultats d’analítiques… La Fina, embarassada, té un sediment patològic i cultiu positiu per E. Coli; la truco per telèfon per explicar-li; li deixo la prescripció a punt al mostrador. PCR de parotiditis positiu en la saliva d’en Marc: el truco per explicar-li mesures de protecció per intentar evitar la transmissió de la malaltia.

La primera visita és la Irene, una dona en emergència social: plora desconsoladament; l’acaben d’acomiadar de la seva feina; té 53 anys… Dubta poder tornar a treballar. Té dos fills i viu sola amb ells.

……….

Truquen a mitja consulta. Han trobat un home mort a terra, al costat del seu llit. Vaig al domicili: El Màrius té signes de possible traumatisme cranial; probablement ha caigut del llit en intentar aixecar-se; es tracta, però, d’una mort accidental; comparteixo amb el metge forense i activo procediment per a certificació judicial.

Quan torno a la consulta m’esperen una colla de pacients… Continua llegint

Luís

En Luís vivia amb la seva mare fins que va morir fa 13 anys, quan el vaig conèixer. No té família aquí ni tampoc massa enlloc, ni amics ni ningú… Beu massa. Al cap d’un temps se li diagnostica una encefalopatia de Wernicke derivada de l’alcoholisme, una diabetis insulinodepenent, i una patologia urològica inespecífica, de la qual no sabem exactament el nom ni el tractament. Continua llegint

Gràcies, sobretot, per escoltar

En Pedro ve a buscar els resultats de les seves anàlisis. La diabetis no està massa ben controlada. Reconeix que no es pren massa seriosament les mesures dietètiques i que passa molt temps a la seva butaca mirant la tele.

Jubilat i vidu, originari d’una altra comunitat, va venir fa 3 anys al poble, per ajudar i acompanyar la seva filla. Arran de la separació pateix un estat depressiu, i cal que algú cuidi del nen.

Li pregunto com està la seva filla. Què fa ell durant el dia. M’explica els problemes de conducta del nét, que té problemes a l’escola i ha d’anar al psicòleg…

L’escolto, programo l’analítica per d’aquí sis mesos i ens acomiadem.

Quan està prop de la porta em diu:

– Gràcies per tot. Però, sobretot, per escoltar. No t’ho trobes gaire, això…

Però el problema és un altre

El senyor Joan té 84 anys, viu i està sol, té dolor.

Tinc escales per avaluar el seu dolor, tinc un arsenal terapèutic que no li basta el que li quedi de vida, per assajar-los tots, però…… pel que crec que seria el conhort més important per al seu dolor: NO ESTAR SOL… no tinc res! Continua llegint

Alta endocrí

El fill de la Maria em diu que a la seva mare, diabètica insulinodependent de molt difícil control, li han donat l’alta a endocrí. Llegeixo el curs clínic de l’hospital. L’endocrinòleg escriu: Última glicada 7. Glicada actual: 11. Pacient amb deteriorament cognitiu. Alta, control per primària.

No sé quina cara fer. Amb el Manuel, el seu fill, tenim confiança, i li dic que no entenc el raonament. Busco el nom  del Dr. X, endocrinòleg. És resident o adjunt jove, no deu arribar als 30 anys. Aquest és el plantejament dels joves “especialistes”? Pacient amb deteriorament cognitiu, la seva diabetis no ens interessa?? Li he repartit la Lantus en dues dosis, i les seves glucèmies han millorat moltíssim. Sort en tenim, dels especialistes hospitalaris.

Petits detalls

Finalment, la setmana vinent operen la Maria.

–    “L’anestesista diu que m’han trobat sucre en les anàlisis, que vingui i m’ho miri…”

–    “Sucre? No n’havies tingut mai, oi? Tens familiars diabètics?”

–    “No…”

–    “Estaves en dejú quan et van treure sang?”

–    “No. Havia pres un cafè amb llet i un suc. Ningú em va dir que havia d’estar en dejú…”

El menjar de l’hospital i la diabetis descompensada

Han donat d’alta la Montserrat: ha estat operada d’un càncer de mama. Sembla haver anat tot bé. M’ho explica per telèfon. Encara no es troba amb ànims de venir a la consulta.

–    “Uff! No saps pas com em va pujar el sucre! M’havien de posar insulina ràpida tot sovint… Però m’han tractat molt bé. Tothom ha estat molt amable. El metge, les infermeres… Tothom. L’única pega ha estat el menjar. No sap com n’és de dolent el menjar de l’hospital!” Continua llegint