Mort d’un “Nadie”

Mort d’un “Nadie1

Avui ha mort el Ricard. Ho ha fet a casa seva, com ell volia, com havíem parlat fa uns dies, quan nosaltres li vam oferir poder fer-ho en un altre lloc on podria estar més cuidat.

Però ell va triar morir a casa, acompanyat pel seu fill i atès per nosaltres, la seva infermera, la seva metgessa i la treballadora social del CAP. Enmig del fum de les cigarretes que ell (fins dos dies abans de morir) i el seu fill encenien sense descans, en un entorn ple de brutícia i mala olor. Continua llegint

Anuncis

Quan el pacient en sap molt més que tu

Veig el seu nom al llistat de visites d’avui i penso… fa molt temps que no ve a la consulta, què deu passar?

No li agrada gens visitar metges. Portador del virus de l’hepatitis C. Mai havia volgut considerar el tractament antivíric, tot i que en parlàvem en cada visita. Fins que la seva parella, també portador, va patir un càncer de fetge. Llavors, va acceptar anar a l’especialista per parlar-ne. Continua llegint

L’acompanyant

Avui ha vingut novament l’Antonio. Segueix el procés preoperatori de la seva valvulopatia mitral severa. Ens ha explicat com li ha anat el cateterisme que l’hi han fet a l’hospital de tercer nivell de la nostra zona.

“Me han tenido 5 horas solo, antes de hacerme la prueba. Yo estaba muy nervioso. Había una silla al lado de la camilla… Porqué ponen una silla si no dejan entrar a nadie?”

La seva dona l’acompanya. “Yo estaba fuera, muy nerviosa, sin poder hacer nada. Qué más les daba dejarme estar con él? No iba a molestar!”

Segons la carta de drets i deures dels pacients, tenen el dret de decidir qui està present durant les visites i exploracions. És que els hospitals no l’han llegit?

Penso en Manolo. Arribarà en condicions per què l’operin del recanvi valvular?

Feia anys que estava diagnosticat d’una valvulopatia severa, amb insuficiència cardíaca, que ha anat empitjorant de mica en mica. L’hem anat cuidant durant anys entre el cardiòleg de l’hospital i nosaltres, des de l’atenció primària. Feia temps que calia anticoagular-lo, perquè estava en fibril·lació auricular. Va arribar un punt en què el cardiòleg li va recomanar intervenció quirúrgica. Manolo, va dir que ni parlar-ne. Res de “sintrom”, ja sap de què va… Té por dels perills que comporta. Tampoc vol operar-se… “A mi no me raja nadie”… Continua llegint

Córrer el risc per poder ajudar el fill

El Sr. Ramon em porta l’informe d’alta hospitalària.

Ha estat ingressat per una hemorràgia digestiva alta greu. Es troba molt dèbil. Aquest problema s’afegeix a la seva patologia de base que és una insuficiència respiratòria per a la qual necessita oxigen a casa.
Continua llegint

Coses de la nostra feina

Ahir divendres, ja tard, vaig visitar a casa seva el Sr. Miquel. Fa dies que està amb bronquitis i broncoespasme, va anar a l’hospital el cap de setmana anterior, la placa de tòrax era normal, es va posar tractament amb inhaladors i corticoides orals.

Ahir la senyora em va dir que havien passat molt mala nit, no parava de tossir i tenia dificultat per respirar. La veïna li havia recomanat aigua de farigola amb mel i semblava que li calmava una mica la tos. Continua llegint

El valor de conservar l’autonomia

Porta anys ofegant-se en els seus bronquis obstruïts, malgrat l’oxigen que se li administra artificialment.

Sovint el visitem a domicili per reaguditzacions, però sempre que pot prefereix venir a la consulta. Fins fa poc encara cuidava de l’hort i segueix cuidant de la família i de les coses de la casa. Mai m’ho ha dit, però se li nota que fa temps va fer el ferm propòsit de mantenir-se tan autònom com pogués. Continua llegint