Mort d’un “Nadie”

Mort d’un “Nadie1

Avui ha mort el Ricard. Ho ha fet a casa seva, com ell volia, com havíem parlat fa uns dies, quan nosaltres li vam oferir poder fer-ho en un altre lloc on podria estar més cuidat.

Però ell va triar morir a casa, acompanyat pel seu fill i atès per nosaltres, la seva infermera, la seva metgessa i la treballadora social del CAP. Enmig del fum de les cigarretes que ell (fins dos dies abans de morir) i el seu fill encenien sense descans, en un entorn ple de brutícia i mala olor. Continua llegint

Drets i deures

Sóc un dels responsables del bloc del centre on treballo. Recentment hem penjat un post explicant l’existència de la Carta de drets i deures de la ciutadania en relació amb la salut i l’atenció sanitària, que el departament ha publicat.dretsideures Continua llegint

Històries deplorables per no faltar a la feina

La Rosa és una dona equatoriana que fa anys que treballa en una botiga del poble. Fa un temps se li va diagnosticar una síndrome seca amb freqüents brots d’artritis. Fa -hauria de fer- seguiment al servei de reumatologia i d’oftalmologia per possibles efectes oculars del tractament. Hauria, perquè des de fa més de dos anys que no es fa analítiques ni visites per no faltar a la feina. Té por de dir que està malalta, té por de dir que necessita anar a l’hospital, té por de perdre la feina. D’ella en depèn la seva família que està a l’Equador i els estudis de la filla que està aquí. La segueixo jo com puc i li dic que anar al metges i cuidar-se una malaltia és un dret, però sempre em contesta “no me puedo arriesgar..” Per suposat, mai m’ha demanat la baixa. Continua llegint

Què és urgent?

La Maria, de 32 anys, ve a la consulta acompanyada de la seva mare. Explica que, fa uns temps, té sensació d’ofec, amb opressió al mig del pit…

“Potser són els nervis…”

Viu amb la seva parella a casa dels pares. Fa més d’un any que l’empresa no li paga el sou… Però segueix treballant, perquè com que l’assumpte “està pendent de judici”, no vol perdre la feina… Què no vol perdre? Una feina per la qual no cobra!

No busca una altra feina… Perquè… No perdrà la que fa temps que té, sense dret a l’atur, ni indemnització… Si marxés, encara que sigui amb l’argument que fa més d’un any que no li paguen, no tindria dret a l’atur…

Una persona ha de treballar sense cobrar “ad infinitum”? De què ha de viure? Potser “els que manen” creuen que es pot deturar el temps de pagar factures, d’haver de comprar menjar…

D’altra banda em pregunto… Si els sanitaris hem d’atendre els problemes de salut “urgents” al moment… Com és que els jutges no ho han de fer?

Són més urgents els mocs d’un nen que els ingressos d’una família?

Alarma

Avui un pacient intervingut “pel seguro” fa poc en un hospital concertat  m’ha explicat que tenia algun problema en la seva evolució i que per valorar-ho el visitaria un metge a la planta privada del mateix hospital.  Continua llegint

La confidencialitat preocupa

Era un noi que no havia vist mai. No viu a la nostra població. Consulta per un quadre que sembla infecciós.

Un cop visitat, li demano si pren alguna medicació, li comento que és per saber si és compatible amb el que li haig de donar. Li explico que puc veure-ho a través de la història clínica informatitzada. Continua llegint

L’ e-dignitat

Avui, l’Anna ha demanat hora i ha vingut a veure’m, té 82 anys.

– Maria, aquesta llaga no va bé. Des d’ahir al vespre que em fa mal i supura…

Finalitzant la consulta m’ha dit:
Et tinc confiança, ets la meva infermera, et puc comentar un fet? Estic una mica trasbalsada, ja són tantes… Abans d’entrar a la consulta, quan he arribat al CAP, l’administratiu seguint directrius, ha  repassat amb mi  les meves dades personals  i  m’ha donat un full per si el vull signar i adherir-me a l’e……, ai! ara no recordo… Continua llegint