Per això vull ser metge de família!

Ahir vaig rebre un missatge per Messenger de la Carla.

La Carla és una pacient de la meva consulta de 32 anys que ha decidit fer una aturada a la seva vida i marxar a viure l’experiència de conèixer altres cultures durant 6 mesos.

Ha agafat la motxilla i juntament amb un altre amic han decidit viatjar pel sud-est asiàtic. Van a viure l’aventura.

M’escriu des de Vietnam.

M’explica que des de fa uns dies té diarrea i malestar general. No ha fet febre. De moment no té artràlgies i tolera bé la ingesta oral.

Treballar amb incertesa

En Pere va venir a la consulta, després de les meves vacances. Control de tensió, posava al motiu de visita.

Tot col·locant el manegot, pregunto: com va, el mal d’espatlla?

Des de fa 5 mesos que anem tractant una dorsàlgia. Primer, feia mal amb els moviments, molt semblant a altres vegades, durant anys. Però fa un mes, va canviar. Feia mal a la nit, i per molt que toquéssim, el dolor era constant, no canviava. Es va demanar una analítica, que era normal.

En Pere, en mira, no contesta. És la seva dona, qui ho fa: Doncs, li segueix fent mal. I es queixa. Hem estat de vacances i s’ha queixat diverses vegades que es trobava malament. I té suors.

Qui controla la qualitat de l’atenció a les urgències dels hospitals?

Ve en Joan a buscar la baixa laboral.Ahir va ser atès a urgències del nostre hospital de referència.

Llegeixo l’informe i no entenc res…

Diagnòstic: orquiepididimitis (li han fet una ecografia). Tractament: doxiciclina (7 dies). Proves demanades pendents: urocultiu

Receptes del trauma privat

La Maria i en Pere sempre han tingut la seva assegurança de salut privat, des que els treballadors del camp no tenien assegurança pública. L’han conservat. Hi confien.

Avui venen perquè “els faci les receptes” del traumatòleg…

Entre l’espasa i la paret

Era juny de 2014 aproximadament, quan va entrar a la consulta una dona que no arribava als 35 anys. Em vaig presentar, era la primera vegada que la veia per la consulta, ella va fer el mateix i immediatament va passar a explicar-me el motiu pel qual venia.

Al novembre de 2013 la seva vida havia fet un gir inesperat. Després de visitar a la seva ginecòloga per una cita rutinària, li havien comunicat que el CA19.9 – un marcador tumoral de fetge, pàncrees, colon i recte- sol·licitat en l’anàlisi de sang estava elevat.

La incertesa d’un dia qualsevol a la consulta

Quatre o cinc persones amb clínica de febreta, odinofàgia i/o tos amb o sense moc. Explicar la diferència entre un refredat i la grip, la faringitis i l’amigdalitis pultàcia. Explicar que res és del tot segur, però que el més prudent és esperar i no donar antibiòtic. Transmetre seguretat en la indefinició.

Les dues dones amb lumbàlgia, sense altra clínica. La poca utilitat de la radiografia. “Però…, com sabem segur el que tinc…?” No sempre cal saber “el que tinc” amb exactitud…

Un fantàstic administratiu

Un fantàstic administratiu ha aparegut al centre. Substitut, òbviament…

Fa una gran diferència en la qualitat del servei que donem. Resol tots els problemes burocràtics de la població. Programa les demandes “no urgents”, perquè es pren la molèstia de valorar-les…. Quan no sap com resoldre alguna demanda, en comptes de programar-la per al metge (com fan la majoria dels administratius) pregunta què ha de fer… I així ho aprèn, per quan es produeix una situació similar.