Ens cal optimisme

He arribat d’hora avui. Només hi ha 3 administratius al meu CAP. Ells sempre arriben els primers.

Saludo amb energia, al matí tot està per descobrir encara.

El CAP està adormit.

Treballo en un centre molt gran a la ciutat. El ritme s’engega a poc a poc: fins d’aquí una hora no estarà a ple rendiment. A hores d’ara només hi ha soroll a la planta 0; és l’hora d’extraccions.

Entro a la meva consulta i obro l’ordinador. Em costa uns 10 minuts tenir el programa encès i les diferents pantalles amb material d’ajuda a consulta obertes en altres pestanyes. Continua llegint

Anuncis

30 de novembre

Matí del 30 de novembre. Últim dia de vaga d’ AP.

Soc metgessa de família d’ un equip urbà i avui estic de serveis mínims.

No he parat però no he tingut moltíssima feina.

Entre visita i visita, esgarrapo segons per mirar el mòbil i veure que està passant. Tinc una sensació estranya: el meu entorn continua de vaga i en canvi, a la premsa i a les xarxes socials sembla que tot hagi tornat a la “normalitat”. Continua llegint

Idees creatives

Ens ha deixat una companya aquest estiu. Ha estat una pèrdua sobtada.

Som un equip gran, amb molts professionals. Així que, entre tots, hem anat assumint les tasques que ella feia ja que no hem tingut cap substitut per les vacances d’estiu (ni durant l’any)

Fa unes setmanes una altra companya va agafar la baixa per un problema de salut greu. Sembla que serà llarga.

I quasi de forma simultània, mentre venia al CAP a treballar, un tercer company ha caigut i s’ha trencat l’húmer. No podrà treballar fins d’aquí a 6 setmanes com a mínim. Continua llegint

Diaris de trinxera: prop de 5 anys fent visible l’atenció primària

Necessitem més històries!

Acabo de descobrir aquesta web i m’agrada molt. Molt bona reflexió a la història “Les paraules (i els seus efectes secundaris)”. Jo diria que alguns metges també haurien de tenir en compte l’efecte secundari de les no paraules.  Per desgràcia m’acabo de convertir en pacient crònica de cop i la manca de les paraules i d’empatia per part del metge especialista m’ha deixat més malament que el diagnòstic en si.  Sort en tinc del meu metge de capçalera que val un imperi!
Salut!

(comentari a una de les històries publicades)

Era el dia de Sant Jordi de l’any 2012 i començava l’aventura d’aquest bloc. Més de 350 històries de la vida a l’atenció primària han estat penjades a la xarxa. Algunes són simplement històries humanes, altres expressen problemes del sistema, altres dificultats relacionals, també conflictes ètics o legals. L’objectiu inicial del bloc, que el trobeu cada cop que l’obriu, es manté :  Reflectir l’activitat assistencial dels professionals d’atenció primària en el seu dia a dia: diverses activitats, situacions, conflictes, demandes… posar en evidència per a la reflexió situacions quotidianes que es presenten a les nostres consultes, ens els mitjans de comunicació, en els comunicats del polítics, i que tenen un impacte positiu o negatiu per la salut o la seguretat dels pacients, per la dignitat dels professionals de l’atenció primària, o per l’eficiència del sistema. La intenció és fer més VISIBLE la feina que fem en el dia a dia a l’atenció primària. Continua llegint

Vacances

Estem en període de vacances. Evidentment sense cap substitut, ni infermeres, ni metgesses, ni personal de gestió i serveis. Però el personal de l’equip alliberat de l’assistència per realitzar tasques “no assistencials”, continuen alliberats. I els pocs que treballem continuem visitant als nostres pacients, als pacients dels que fan vacances, als pacients dels alliberats, als turistes que venen,….

Això no hi ha qui ho aguanti. Potser avui no ha estat un dels dies de més feina!! Però quan veiem els companys alliberats que van a fer el cafè, se’ns “regira” tot a dins.

Per la injustícia que es genera entre companys, perquè s’ha dit a la direcció que en èpoques de vacances estem tots en la trinxera però no ens fan cas, per la desídia de tot plegat. Per tot això cada vegada ens costa més anar a treballar!!

Menyspreu…

En un equip d’atenció primària qualsevol de la Catalunya interior, rural, de petites poblacions.

Fa quasi un any que una administrativa està de baixa laboral. No s’ha substituït.

Fa uns 5 mesos que un administratiu està de baixa laboral bona part dels dies. No s’ha substituït. Continua llegint

Fer de tutora

Fer de tutora de residents té estones dures. No sempre és fàcil.

Però… compensen, amb escreix, moments tan dolços com els d’agraïment de la resident a qui has acompanyat durant 4 anys. Amb el seu permís, em permeto compartir alguns paràgrafs de l’escrit que em va entregar quan va acabar, ara ja fa un any: Continua llegint