Treballar amb incertesa

En Pere va venir a la consulta, després de les meves vacances. Control de tensió, posava al motiu de visita.

Tot col·locant el manegot, pregunto: com va, el mal d’espatlla?

Des de fa 5 mesos que anem tractant una dorsàlgia. Primer, feia mal amb els moviments, molt semblant a altres vegades, durant anys. Però fa un mes, va canviar. Feia mal a la nit, i per molt que toquéssim, el dolor era constant, no canviava. Es va demanar una analítica, que era normal.

En Pere, en mira, no contesta. És la seva dona, qui ho fa: Doncs, li segueix fent mal. I es queixa. Hem estat de vacances i s’ha queixat diverses vegades que es trobava malament. I té suors. Continua llegint

Anuncis

Ai, els donuts!

Acudeix un pacient, de vida activa, el qual feia dies que no visitava.
M’explica en Pep, que des de fa mesos li fa molt mal la cama, que li baixa per darrera. Ell ha mirat internet i coincideix amb el que s’identifica com una ciatàlgia.
Em comenta que ha vingut diverses vegades al CAP, on s’ha visitat amb el metge d’urgències. També ha anat en moments de molt dolor a l’hospital. Sempre li posen una injecció, millora una mica i ja està. “Els metges insisteixen que no és una ciatàlgia, perquè quan m’aixequen la cama no em fa molt mal.” M’explica que ha mirat per internet, els exercicis de rehabilitació i els fa a casa, i millora una mica. Diu que quan li fa més mal és quan està quiet i de peu. Continua llegint

Primum, non nocere

La Maria té trenta-set anys i treballa en una residència d’avis, amb el conseqüent sobreesforç físic que comporta l’atenció a persones dependents. Va venir l’altre dia per una lumbàlgia mecànica de set dies d’evolució que havia millorat parcialment amb tractament antiinflamatori; abans de venir amb mi, però, havia anat a urgències, on li havien fet una radiografia estrictament normal, com correspon a una lumbàlgia mecànica en algú jove sense signes d’alarma. Quan li vaig preguntar perquè havia anat a urgències enlloc de venir a la consulta, em va respondre. “perquè així allà ja em fan la radiografia i m’ho miren tot”. En el que ella no havia pensat és en que aquest “mirar-ho tot”, li havia suposat rebre una dosi de radiació totalment innecessària. Continua llegint

“S’escolta bé!”

La Joana té 86 anys, i molta por a morir… ens ho explica a la consulta, fa temps que a la nit es desperta angoixada, amb dolor al pit i palpitacions, pensant que ja arriba el final… ha anat diverses vegades a urgències de matinada per aquest motiu, sense que es trobi patologia cardíaca que ho justifiqui. És creient, ho ha parlat amb el sagristà, ho ha parlat Continua llegint

La farmàcia

farmacia

Porto alguns anys exercint la medicina. N’he vist de bastants colors però una de les coses que m’han xocat més ha estat aquest consell televisiu que es veu al final dels anuncis comercials televisius.

Penso que en el consell no es fa diferenciació entre la persona que despatxa a la farmàcia i el llicenciat en farmàcia. Amb tota seguretat el llicenciat, com es diu vulgarment, en sap un pou; els seus estudis l’avalen. També estic convençut que el senyor o senyora que despatxa a la farmàcia, ha rebut els coneixements necessaris per realitzar la tasca que fa. Tot i així, hi ha coses que vistes des d’un consultori xoquen…Tot seguit ho intento explicar. Continua llegint

Una visita qualsevol

És una visita amb cita prèvia, reservats 12 minuts. És un home de 70 anys que expressa el motiu de la consulta: dolor engonal des de fa uns dies. Fàcil. Anamnesi i exploració física. Durant l’exploració comencen a aparèixer preguntes: Continua llegint

Interpretacions

De com les paraules adquireixen un significat diferent de l’original segons la interpretació que li donin les orelles que l’escoltin.

Tenim a la consulta la Sra. Virtudes, de 89 anys, una dona petita, vestida de negre, que recolza les mans sobre la falda amb un posat tranquil, solcat per les arrugues de la vida.  Viu sola, és autònoma i té el cap clar i els ulls vius. Continua llegint