La Maria no pot més

La Maria em diu, mig avergonyida, que no pot més…

Fa mesos que batalla amb la cura dels seus pares, tots dos pacients crònics molt i molt complexos, que viuen i volen seguir vivint sols, però que no son capaços d’autocuidar-se, que s’equivoquen i obliden prendre la medicació, que no recorden quan tenen visites de control, i que s’enfaden quan algú els diu que necessiten ajuda… Continua llegint

Anuncis

Qui en sap més de la Rosa?

Ve a la consulta la Rosa, amb la seva filla. La Rosa viu sola al poble. La filla, a ciutat; ha contactat amb nosaltres algunes vegades, i l’ha acompanyat en algunes consultes. Un fill viu al poble; l’ha acompanyat una sola vegada en més de 10 anys… Mai va venir durant els anys en que el marit de la Rosa va emmalaltir, fins morir. Continua llegint

Sense cobertura

Algú ha dit a la Maria que vingués a la consulta… Que jo la podia ajudar… En els 10 minuts de cita prèvia de què disposa hem d’afrontar la seva situació.

Fa 15 dies la seva parella es va suïcidar. Ella havia estat mare feia poc, uns 15 dies. No estava casada. No treballa. No és beneficiària. No té cap pensió ni cap cobertura. Té dos fills d’un matrimoni anterior, d’una parella absent, “masclista” (segons diu) que no col·labora en res. No té família aquí; és una immigrant… sense papers. Continua llegint

La Rosa i els seus fills. Acompanyar el moribund

En Josep pateix una malaltia d’Alzheimer avançada i un càncer de pulmó. Ell és vidu, el cuida la seva filla Rosa que durant anys s’ha ocupat de fer-li costat, acompanyar-lo als metges i hospitals, de portar-lo al centre de dia, d’assegurar que mengés, que prengués la medicació, que anés net…. i de tractar-lo amb respecte i molt d’afecte. La Rosa treballa fora de casa i té dos fills. Amb una mica d’ajuda ho ha anat fent tot. Ella ha sabut integrar l’atenció al seu pare amb la cura dels fills,  de manera que tots plegats s’ajudaven i es feien companyia al mateix temps. Quan el pare encara podia, recollia els nens a l’escola i els donava el dinar que la Rosa havia deixat preparat. Quan ja estava pitjor, la filla gran vigilava que l’avi mengés, que no s’escapés de casa o que no caigués mentre la Rosa acabava de recollir la cuina. Abans d’anar a dormir els nens li feien un petó de bona nit. Continua llegint

Coses del dia

Baixem persiana. Posem el contestador automàtic. Hem acabat la jornada.

Queda enrere la Maria, de 93 anys, que ve al consultori gairebé cada setmana. No li cal medicament. La seva insuficiència cardíaca està compensada. Però… Viu sola. Té moltes pors i necessita relacionar-se amb persones. A falta de ningú més (no vol “molestar” als fills) tira dels professionals del CAP. Total, no li costem diners… Continua llegint

La responsabilitat dels fills

Quan vivia, el marit de la Carme salava seitons. Una vegada, me’n va regalar un pot. Els agradava menjar bé, i beure bé, també…
Era una parella de les que sempre venien junts a la consulta. D’aquelles que consulten en parella. Quan estàs analitzant un problema del marit, la dona posa cullerada explicant allò que li passa a ella… I quan estàs amb un problema d’ella, el marit recorda que ha oblidat explicar-te un detall del seu problema. I interromp la conversa.
Vivien sols, al poble. Els fills, a la ciutat. Els veien algun cap de setmana. Poc. “No volen saber massa de nosaltres”. Mai els van acompanyar a la consulta, ni van contactar amb nosaltres per interessar-se per la salut dels seus pares.

Continua llegint