L’Antonio i Julian T. Hart

Quan no fa ni quatre dies que va morir Julian T. Hart, la seva llei de cures inverses, es fa present amb tota cruesa a casa l’Antonio.

L’Antonio és un pacient de 67 anys, pràcticament cec i amb una discapacitat intel·lectual lleu. És un senyor extremadament educat, amb unes formes antigues que el fan molt entranyable. Consulta poc, fins ara amb algun amic que s’avé a acompanyar-lo a la consulta. A l’abril se li va diagnosticar un càncer de bufeta urinària arran d’una hematúria que el va dur a l’hospital. Allà li van fer una resecció del tumor, però després no va anar a la visita de seguiment amb l’uròleg que havia d’acabar d’estudiar l’extensió de la malaltia i determinar si s’havien de fer altres tractaments.  Continua llegint

Anuncis

Vides separades

La filla de la Sra. Teresa acut a la consulta de la infermera per parlar de la seva mare. Vivia sola en el poble i ha anat a viure amb ella perquè trobava que alguns dies no es feia el dinar i es trobava  molt sola d’ençà que va morir el pare. Té dificultats per caminar.

Li preocupa una ferida que té al turmell i demana a la infermera si pot anar al domicili per veure si s’està curant bé la ferida. Queden per una visita a domicili al dia següent.

Quan arriba al domicili troba amb la pacient i la filla a la gestora de casos del CAP. Ha anat a valorar el domicili i els recursos que necessita la Sra. Teresa. Les va activar el metge de la pacient. La infermera no en sabia res. I troba a la gestora fent part de la feina que ella sempre havia fet: valoració del domicili, dels recursos humans (cuidadors, família) i de l’entorn que té la pacient . Continua llegint

Carta oberta

Hem rebut aquest escrit que no és una història assistencial en el sentit més estricte, però encaixa perfectament en els objectius dels diaris de trinxera que és reflectir la vida assistencial a l’atenció primària

La  medicina de família és preciosa…no li feu més mal

Competència, confiança, empatia…paraules majors que no perquè les repetim cada dia perden valor, sobretot quan pensem amb tantes i tantes situacions viscudes amb els pacients allà on aquestes paraules es fan tant i tant grans.

Tenim el privilegi d´acompanyar a molta gent. Ens obren les portes de les seves cases i dels seus cors…cal que responguem i que siguem mereixedors d´aquesta confiança. Els pacients no necessiten tècnics. Necessiten professionals. Continua llegint

Vacances

Estem en període de vacances. Evidentment sense cap substitut, ni infermeres, ni metgesses, ni personal de gestió i serveis. Però el personal de l’equip alliberat de l’assistència per realitzar tasques “no assistencials”, continuen alliberats. I els pocs que treballem continuem visitant als nostres pacients, als pacients dels que fan vacances, als pacients dels alliberats, als turistes que venen,….

Això no hi ha qui ho aguanti. Potser avui no ha estat un dels dies de més feina!! Però quan veiem els companys alliberats que van a fer el cafè, se’ns “regira” tot a dins.

Per la injustícia que es genera entre companys, perquè s’ha dit a la direcció que en èpoques de vacances estem tots en la trinxera però no ens fan cas, per la desídia de tot plegat. Per tot això cada vegada ens costa més anar a treballar!!

Prioritats

 

Avui hem hagut de dir a les 14 persones que han vingut (a les 8 del matí i en dejú) per fer-se una extracció de sang que se’n tornessin a casa; que els havíem de reprogramar.

No hi ha cap  professional d’infermeria per fer les extraccions programades. Segons la programació feta per la direcció, el professional que ha de ser a les 8 hores al consultori està sortint de guàrdia del CUAP (a uns 15 km de distància), si tot va bé, a les 8 hores. Continua llegint

Urgències generades per altres departaments de la Generalitat

Avui, enrenou al CAP…

Les pediatres, aclaparades. Per què? Els informes per a les “beques”! Quines beques? A mi, metge de capçalera també m’ha esquitxat el tema. Mares (i algun pare) demanant visita urgent perquè s’han assabentat avui que demà es tanca el termini per demanar una ajuda per a estudiants amb problemes d’aprenentatge (bàsicament amb trastorn per dèficit d’atenció) i necessiten un “informe del metge” per fer la sol·licitud. Molts nois, com el que ha vingut a la meva consulta, han estat diagnosticats (i estan sent tractats) en centres privats que, molt correctament, han fet l’informe que pertoca. Però… No val aquest informe!!! Ha de ser d’un metge del sistema sanitari públic… Encara que el pediatra no conegui el nen. Encara que el metge de capçalera no l’hagi vist mai. Quina situació més ridícula!!! He hagut de fer (en visita urgent) un informe que transcriu l’informe del centre privat que atén a un pacient que és la primera vegada que veig… Què tenen al cap en el departament d’ensenyament? Quina pantomima és aquesta? Hem de fer veure que el sistema públic s’està fent càrrec d’aquests nois? No es refien dels informes dels centres privats? Llavors… Com és que hi ha tanta manca de recursos públics? Hem tingut tot l’estiu per fer informes… Quina manca de planificació! No veuen que col·lapsen els serveis sanitaris amb els seus requeriments burocràtics? Què hi ha de dir el conseller de salut? Potser que “defensi” el valor del temps dels professionals sanitaris. Per “fer un paper urgent per al departament d’ensenyament” els meus pacients (amb algun problema de salut) programats han tingut menys minuts de visita. El temps no s’eixampla… Jo només n’he tingut un… No vull ni pensar en el que han patit avui els centenars de pediatres del sistema públic del país!

Menyspreu…

En un equip d’atenció primària qualsevol de la Catalunya interior, rural, de petites poblacions.

Fa quasi un any que una administrativa està de baixa laboral. No s’ha substituït.

Fa uns 5 mesos que un administratiu està de baixa laboral bona part dels dies. No s’ha substituït. Continua llegint