Desmedicalitzar: una qüestió d’ètica i també d’infermeria

La Sra. Josepa de 93 anys acut a la consulta d’infermeria. Vol posar-se la vacuna de la grip.

Fa 1 any que viu al poble amb la seva filla i el gendre. Des que està al poble, és la primera vegada que acut al CAP. Diu que té molta sort, que mai està malalta.

Em presento com la seva infermera (per sort, no ha agafat visita a l’agenda específica de vacunes antigripal, perquè potser no l’hauria coneguda) i aprofito la visita per recopilar informació del seu historial i prendre-li les constants vitals. No cal que li faci tests específics, ja que durant la conversa m’explica que a casa no para de fer feines: el dinar, estendre la roba, cuidar les plantes del pati, ganxet, veu les notícies i està assabentada del que passa a Catalunya i al món. Tot això és confirmat pel seu gendre que l’acompanya. Continua llegint

Anuncis

M’haurà canviat el metabolisme?

La Rosa té 39 anys i pesa 108 kilograms.

Entra a la consulta i s’asseu lentament a la cadira. Es posa còmoda. Deixa les bosses a terra. Fa dringar els seus braçalets, les seves arracades i els seus collarets. Porta tants penjolls com un arbre de Nadal. Porta els llavis pintats de vermell. Les celles repassades amb llapis negre. Les pestanyes ben empastifades de rímel… Continua llegint

Pacient que no segueix les recomanacions de canvi d’hàbits

Cas d’ètica:

En Jordi té 77 anys. Separat, amb tres fills: un fora d’Europa i dos a Barcelona  amb qui no es fa gaire. Veu els néts si li porten. Ell no els va mai a veure. Viu sol fa molts anys, des que es va separar. No té xarxa social. No es relaciona amb gairebé ningú. Sabem que passa el nadals sol, o amb una persona del poble que el convida perquè “li fa pena”…

Continua llegint