Treballar amb incertesa

En Pere va venir a la consulta, després de les meves vacances. Control de tensió, posava al motiu de visita.

Tot col·locant el manegot, pregunto: com va, el mal d’espatlla?

Des de fa 5 mesos que anem tractant una dorsàlgia. Primer, feia mal amb els moviments, molt semblant a altres vegades, durant anys. Però fa un mes, va canviar. Feia mal a la nit, i per molt que toquéssim, el dolor era constant, no canviava. Es va demanar una analítica, que era normal.

En Pere, en mira, no contesta. És la seva dona, qui ho fa: Doncs, li segueix fent mal. I es queixa. Hem estat de vacances i s’ha queixat diverses vegades que es trobava malament. I té suors.

Alertes de seguretat

L’ecap m’informa d’una alerta de seguretat en la prescripció de medicaments.

A la Rosa algú li ha prescrit rosuvastatina…

Com pot ser?

La Rosa a qui seguim fa més de 10 anys té una cardiopatia isquèmica i hem provat molts tractaments per rebaixar el seu LDL. Ha tingut reaccions adverses a estatines, fibrats i ezetimiba. Amb l’acord del cardiòleg hem renunciat a tractar-li la dislipèmia…I ho hem fet constar en el registre d’efectes adversos de la seva història clínica, el Prefaseg.

Conciliació terapèutica

La Maria té una incontinència urinària d’urgència. Malauradament, el metge que ha estat a la consulta durant les meves vacances la va derivar a urologia.

Torna a la consulta amb una prescripció electrònica de Mirabregon…

“L’uròleg m’ha dit que vostè m’ho ha de posar a la recepta de llarga durada”..

“Té un informe de l’uròleg explicant perquè ha de prendre aquest medicament?”

“No m’han donat res… “

“L’uròleg ja sap que vostè te una arítmia?”

“No m’ha comentat res. Suposo que sí…”

Des de la nostra història clínica no podem accedir a la del nostre hospital de referència…

Què he de fer? Sense informació de la raó de la indicació he de “posar a la recepta de llarga durada” (és a dir, fer-me responsable de la prescripció del medicament)?

Un medicament qualificat fa un any pel Comitè d’avaluació de nous medicaments d’Osakidetza de “mecanismo de acción diferente pero eficacia igual de irrelevante”. Un medicament que té com efectes adversos la taquicàrdia i la fibril·lació auricular?

Com li explico a la Maria que no em faig responsable de “posar a la seva recepta de llarga durada” aquest fàrmac?

Diaris de trinxera: més de 3 anys i gairebé 250 històries al bloc

L’abril del 2012 començava aquesta aventura que ha anat ampliant la seva audiència, 11134 visites el 2012, 16293 el 2014 i, a primers de juliol d’enguany ja en portem 13357.

I quins són els temes que han tingut més èxit?

Intentant fer-ne una agrupació, que podria ser una altra, mirem quins temes motiven més els nostres lectors, triades de les històries amb més  de 300 visites, tot i que n’hi ha moltes més de cadascun dels temes triats:

• Problemes assistencials relacionats amb sistemes organitzatius que tenen poc en compte la realitat dels pacients o ens situen com a peces d’engranatge.  Aquest és el perfil més potent.
  • Sóc un número 1665 visites
  • La Rosa ha mort avui a urgències de l’hospital    1194 visites
  • R.I.P. A.P.S.         490 visites
  • Qué hacer en Denver cuando estas muerto       441 visites
  • Problemes amb els malalts terminals     435 visites
  • Model de crònics: era això? / Títol alternatiu (una mica sacrilegi, però): No era això, companys, no era això    434 visites
  • Estic cansada     390 visites
  • Complicant les coses      357 visites
  • Què volen aquesta gent?   313 visites
• Alguns conflictes ètics i/o legals:
  • La biòpsia        506 visites
  • Tafanejant en la història d’una companya    319 visites
  • Malmetem la història clínica       315 visites
•                Històries tendres
  • Sexe oral        1495 visites       
•                Problemes amb els pacients
  • Una recepta i molts insults      452 visites
  • Total… Només és una recepta!     427 visites
• Sensibilitat social
  • Les frases de la pobresa       313 visites
• Des de l’altra banda
  • Quan estàs a l’altre costat     306 visites

En general, totes les històries demostren preocupació, angoixa, a moments cansament, però també compromís i ganes de fer-ho més bé. Potser seria bo que els que administren el sistema sanitari fossin lectors i reflexionessin a partir dels diaris.

Perquè ho puguin fer cal, però, que segueixin arribant més històries, que se’ns acaben…

Ho esperem per compartir-les!

Intimitat i recerca

En el CAP Xulosquesom els residents, amb la col·laboració d’algunes tutores, feien un estudi sobre els galindons. Formava part de la seva formació. Estaven ben assessorats pel tècnic de salut. Havien valorat la pertinença de l’estudi, la població a estudiar, la mostra necessària, les variables, els possibles biaixos, les proves estadístiques més adequades…, i fins i tot tenien previst on poder publicar el treball.

Massa ulls a la història clínica, què fem amb les addiccions?

Avui he visitat la Carla. Abans de la crisi havia treballat en el món del disseny i havia guanyat molts diners. Amb els diners i un entorn nou per a ella, lluny de la família i dels amics de tota la vida del poble, van arribar les drogues i la vida nocturna. Fa un any es va trencar, la crisi havia fet davallar els contractes i havia deixat d’estar de moda. Va venir acompanyada d’un germà amb un trastorn d’ansietat generalitzada i una addicció que per fi s’havia decidit a explicar a la família.

Malmetem la història clínica

Em preocupa l’ús cada cop menys seriós que fem de la historia clínica… Estem fent-la malbé com a eina essencial per donar continuïtat a l’atenció clínica. Hem entrat en una espiral en la qual sembla que tot el que sigui compartir la informació és bo…!

Fa una setmana, una companya va ser atesa per un metge internista. En el decurs de l’entrevista, l’internista va comentar…: “Amb aquest accés generalitzat a la història clínica que estem vivint, he començat a no escriure segons quines coses a la història clínica. En el teu cas, si et sembla bé, no escriuré…”

Quan la salut de la persona no importa: mútues laborals i conflicte d’interessos

Acabo de trobar la Núria pel carrer, passejava amb el seu fill de 8 mesos i m’ha saludat molt contenta. Finalment ha arribat a un acord amb l’empresa i ha rescindit el contracte indefinit que tenia des de fa 6 anys.

Quan la Núria va tornar a treballar després del permís de maternitat, va trobar una situació desconeguda per a ella. La seva encarregada va començar a posar-li les coses difícils, descol·locava els productes dels prestatges del supermercat on treballava com a reposadora i li deia que els recol·loqués, li donava un tracte vexatori… Fins i tot, li va arribar a dir que tenia com a missió que marxés de l’empresa.

Un estat d’ansietat

La Núria entra a la consulta, ha demanat hora per avui mateix:

Vinc perquè tinc un estat d’ansietat, he sortir de la feina i no hi puc tornar….. l’encarregat ens ha esbroncat, ha llençat material per terra i jo he sortit corrent, he tingut por, m’he posat a plorar….. he renunciat al contracte, però em queden uns dies….les esbroncades són freqüents, no ho puc aguantar… jo em tracto per l’ansietat des de la molts anys… No em fas la baixa? …… Ara que m’ho expliques tinc més clar que no és un problema de malaltia sinó d’agressió laboral, però tothom aguanta per no perdre la feina…

Estic cansada

Estic cansada de:

–        rectificar receptes que els companys de l’hospital han fet malament

–        fer “volants” per visites de seguiment

–        les llistes de CIP que m’envia la direcció perquè “repassi”

–        dir a les persones amb cataractes que l’oftalmòleg tardarà mig any a visitar-los i un any o més a intervenir-los

–        els metges d’hospital que fan proves innecessàries i tractaments sense rellevància clínica