No fa calor, però…

Aquell dissabte estava treballant per una mútua, fent assistència domiciliària.

Avisen per un senyor que ha begut i que no es troba bé. Imagino que hauré de visitar una intoxicació aguda per alcohol, però no imagino bé.

En Jaume té 45 anys. Explica que fa 3 mesos l’ha deixat la seva dona i, per oblidar-la, beu.
Però avui no es troba bé.

Fa una setmana que no menja, no té forces i cau per les escales del maleït dúplex, en el qual vivia amb la seva dona.
Continua llegint

Terra de ningú-1

Desconec si alguna vegada us heu sentit a Terra de Ningú, jo de moment no i us puc ben assegurar que no m’agradaria gens, al llarg de més de 20 anys treballant com treballadora social sanitària m’he trobat puntualment en situacions com aquestes però el fet és que darrerament han augmentat significativament .

A Terra de ningú són aquelles situacions de persones a les quals les administracions públiques no els donen respostes, ni a les seves necessitats ni la protecció que haurien de tenir. Com a exemple us explicaré  un cas  en què he estat treballant més d’un any i encara hi segueixo. Continua llegint

Els circuits de diagnòstic ràpid

 

En Pau té 70 anys i fa 5 setmanes va anar a urgències de l’hospital perquè orinava sang. El metge que el va atendre ho va fer tot seguint el “protocol”: demanar citologies d’orina i activar el circuit de diagnòstic ràpid de neoplàsia (impecable)…

El pacient, a qui controlem per la seva insuficiència cardíaca, ens ho comenta en una visita. Han passat 5 setmanes, i no ha rebut cap citació per la consulta d’urologia… Continua llegint

Demora diagnòstica

Aquesta és la història d’en Rafael, un home vidu de més de 80 anys, que viu sol i té un hort del qual ens porta verdures fresques sovint.

En una revisió (juny) constatem en les seves anàlisis una microcitosi. Els seus glòbuls rojos són més petits del que seria “normal”… Sembla que li falta ferro i, ufff!, de vegades té restrenyiment, de vegades diarrea.

Alarma! A la seva edat i amb aquestes dades, cal descartar un càncer de la via digestiva. Continua llegint

Prepara’t!

Aquest matí, entre visita i visita, la infermera ha tret el cap per dir-me que havia prioritzat una noia que havia vist que feia mala cara, i si me la podia passar a la consulta. I és clar. M’ha dit: “prepara’t”. He obert la història i no hi ha res. És una primera visita.

Entra la noia, una noia francesa de 40 anys, amb part de la família i ella mateixa vivint de fa anys al poble on visito, que porta un mocador al cap, no té celles i té la cara visiblement botida. “Està fent quimioteràpia”, penso. L’acompanya la seva germana. Continua llegint

Això és el que hi ha

En Joan ve a la consulta disgustat.

El digestòleg que li ha fet la colonoscòpia l’ha renyat perquè li tocava el control dels seus pòlips fa un any…

Ha estat tot l’any en la llista d’espera. Ha anat en 4 ocasions al nostre hospital de referència a reclamar, sense cap èxit. No ha estat “culpa” seva… A programació li han dit totes les vegades que “no es pot fer res, que això és el que hi ha”. Continua llegint

Disfressant demores

La Conxi treballa en un forn de pa. Manipula safates amb el pes de les barres de pa i les pastes durant 8 hores.

Fa uns mesos va venir a la consulta explicant una clínica típica de canal carpiana bilateral, amb el signe de la sacsejada inclòs.

Demano una radiografia (al nostre hospital de referència no programen visites a traumatologia si no hi ha radiografies fetes…) i faig una derivació a traumatologia perquè l’operin.

Sembla ben clar que té una canal carpiana quirúrgica!

Avui ha vingut la Conxi, per un altre motiu.

De passada, em comenta que, als 4 mesos de la meva derivació la va visitar el traumatòleg. I li va demanar “una prova” (una electromiografia?… Si, això!).

Amb la clínica de la Conxi, és obvi que té una canal carpiana. I que cal intervenir-la abans que es deteriori més la neuropatia… No cal un electromiograma!

I sap que, doctora? Vaig preguntar quan em farien la prova i em van dir que té, al menys, un any de demora! Un any!

Potser semblo malpensada. Però és sospitós que es demanin proves innecessàries per patologies clarament quirúrgiques… No serà una manera que la pacient no consti en les llistes d’espera?