Entre l’espasa i la paret

Té 30 anys, parella i un fill de 2. I una mare de 50 que agonitza per un càncer de mama. El pare, treballa. I no s’ocupa de res… No hi ha més germans. L’àvia, fràgil i sola.

Fa mesos que va amunt i avall, de l’hospital a casa la mare. De casa la mare a casa seva. De casa seva a casa de l’àvia. A l’hospital. A la guarderia. Continua llegint

Anuncis

Malmetem la història clínica

Em preocupa l’ús cada cop menys seriós que fem de la historia clínica… Estem fent-la malbé com a eina essencial per donar continuïtat a l’atenció clínica. Hem entrat en una espiral en la qual sembla que tot el que sigui compartir la informació és bo…!

Fa una setmana, una companya va ser atesa per un metge internista. En el decurs de l’entrevista, l’internista va comentar…: “Amb aquest accés generalitzat a la història clínica que estem vivint, he començat a no escriure segons quines coses a la història clínica. En el teu cas, si et sembla bé, no escriuré…” Continua llegint

Quan la salut de la persona no importa: mútues laborals i conflicte d’interessos

Acabo de trobar la Núria pel carrer, passejava amb el seu fill de 8 mesos i m’ha saludat molt contenta. Finalment ha arribat a un acord amb l’empresa i ha rescindit el contracte indefinit que tenia des de fa 6 anys.

Quan la Núria va tornar a treballar després del permís de maternitat, va trobar una situació desconeguda per a ella. La seva encarregada va començar a posar-li les coses difícils, descol·locava els productes dels prestatges del supermercat on treballava com a reposadora i li deia que els recol·loqués, li donava un tracte vexatori… Fins i tot, li va arribar a dir que tenia com a missió que marxés de l’empresa. Continua llegint

Comunicació …o no?

Avui he rebut un mail al correu corporatiu. Motiu: modificació del sistema de incapacitats laborals transitòries, les baixes. 18 pagines que ens comuniquen com anirà la cosa a partir d’ara. No me n’he pogut estar d’escriure aquesta carta oberta, no va dirigida a ningú però pot explicar el per què dues persones que parlen diferents llenguatges, tot i ser la mateixa llengua, difícilment s’entendran de forma correcta. Continua llegint

La seguretat del pacient i la pròpia…

Per la seguretat del pacient i la pròpia, em pregunto per la repercussió que tenen certs reials decrets lleis sobre la seguretat, en un país amb un alt percentatge d’accidentabilitat laboral i amb certes mancances en el camp qualitatiu de la seguretat del pacient. Per què ho dic?

Una de les estratègies prioritàries del Departament de Salut és promoure i millorar la seguretat dels pacients. Benvinguda és, necessària també. Però com conviu aquesta línia estratègica, amb l’entrada en vigor del Reial decret llei 20/2012 que modifica la prestació econòmica d’incapacitat laboral temporal, penalitzant, i molt, el fet d’estar malalt? Continua llegint