30 de novembre

Matí del 30 de novembre. Últim dia de vaga d’ AP.

Soc metgessa de família d’ un equip urbà i avui estic de serveis mínims.

No he parat però no he tingut moltíssima feina.

Entre visita i visita, esgarrapo segons per mirar el mòbil i veure que està passant. Tinc una sensació estranya: el meu entorn continua de vaga i en canvi, a la premsa i a les xarxes socials sembla que tot hagi tornat a la “normalitat”. Continua llegint

L’àngel de la guarda

En Josep s’ha d’operar de cataractes. El seu segon ull.

Quan li van operar el primer, l’anestesista li va canviar la tamsulosina per serenoa repens. Es veu que la tamsulosina pot provocar problemes per a la intervenció de cataractes.

En aquesta ocasió, i quan ho pregunta, l’anestesista li diu “jo no sóc ningú per treure un medicament”. En Josep es queda desconcertat. Fa pocs mesos va ser l’anestesista qui li va canviar el medicament. No entén res. Continua llegint

La prova de la farmàcia

Una senyora ve a consulta per demanar-me informació i opinió. Ha rebut una carta encapçalada pels logos de l’Hospital General de Granollers i del Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya. La carta diu:

«Benvolguda senyora: Fa unes setmanes us vàrem convidar a participar al Programa de detecció precoç de càncer de còlon i recte. El programa s’adreça als homes i dones de 50 a 69 anys i consisteix a realitzar una senzilla prova cada dos anys, de manera totalment gratuïta.

Donat que no tenim constància que hagueu anat a la farmàcia a recollir el material, ens permetem insistir en la importància que té aquesta prova per a la vostra salut. Us comuniquem que disposeu de 15 dies més, des de la data d’aquesta carta, per passar a recollir la prova a qualsevol de les farmàcies de la llista annexa. Si us plau, recordeu que és imprescindible que porteu aquesta carta quan l’aneu a recollir. Una vegada realitzada, caldrà tornar la prova a la farmàcia. Els resultats us seran comunicats abans d’un mes per carta o per telèfon. Continua llegint

Vetllant el seu son

La Maria plora sense parar. S’acaba de morir el seu marit a l’hospital. Plora per la seva mort però sobretot plora perquè “no m’han deixat acomiadar-me d’ell, després de 50 anys junts!!!”. “Jo, que em vaig acomiadar de tothom, de la mare, del meu germà…, perquè no vaig poder fer-ho del meu company de 50 anys?”. Continua llegint

Fer puntes de coixí

La Neus ha anat al traumatòleg privat.

Li ha prescrit celecoxib 200 mg. Ve perquè “li passi” la recepta. És un medicament massa car per al seu nivell adquisitiu.

A la Neus li fan mal les dues mans i els dos colzes. Assenyala la zona de la tabaquera anatòmica. I els epicòndils.

Treballa cuidant persones dependents. Ha d’aixecar-los del llit, de la cadira… Dutxar-los. Fer les transferències de la cadira al llit, del llit a la cadira…

Té una tendinitis, queda ben clar. Un medicament antiinflamatori li pot anar bé… Sempre que deixi de forçar les seves articulacions, és clar.

Si el traumatòleg vol indicar un antiinflamatori… Perquè no prescriu un dels antics, ben coneguts, de seguretat més alta (tot i que cap antiinflamatori és segur) i barats?

Què fa que recomani un medicament que no té cap avantatge sobre els recomanats i que, a més, és molt més car?

Potser no té prou informació? D’on treu la que té? Del comercial del laboratori? Si és així, difícilment tindrà informació objectiva…

No vull ni pensar que el problema no és la informació incompleta o esbiaixada, sinó d’altres conflictes d’interès, com el finançament de les despeses per anar a congressos, jornades, aperitius, dinars, sopars…

I jo… Què li dic a la Neus? Com explico que no “li passo” la recepta, i que li recomano que prengui naproxèn o ibuprofèn, sense deixar en evidència al traumatòleg?

Sort que els metges de capçalera hem aprés a fer puntes de coixí!

Alertes de seguretat

L’ecap m’informa d’una alerta de seguretat en la prescripció de medicaments.

A la Rosa algú li ha prescrit rosuvastatina…

Com pot ser?

La Rosa a qui seguim fa més de 10 anys té una cardiopatia isquèmica i hem provat molts tractaments per rebaixar el seu LDL. Ha tingut reaccions adverses a estatines, fibrats i ezetimiba. Amb l’acord del cardiòleg hem renunciat a tractar-li la dislipèmia…I ho hem fet constar en el registre d’efectes adversos de la seva història clínica, el Prefaseg. Continua llegint

Drets i deures

Sóc un dels responsables del bloc del centre on treballo. Recentment hem penjat un post explicant l’existència de la Carta de drets i deures de la ciutadania en relació amb la salut i l’atenció sanitària, que el departament ha publicat.dretsideures Continua llegint

Incomprensible

La Rosa pateix una malaltia d’Alzheimer en el grau més evolucionat. Depèn totalment de la seva cuidadora. Ni és capaç de mantenir el cap dret. Fa anys que la coneixem. A ella i a la seva cuidadora, la filla. La dedicació a la cura de la seva mare és excepcional. Mai hem vist la Rosa desnodrida, deshidratada, bruta, mal vestida o amb risc de nafres.

Un dia la Marta se’n va a consultar al neuròleg de l’hospital que havia visitat la seva mare fa més de 5 anys. El neuròleg, sense veure la Rosa, li prescriu citicolina, folat, vitamina B i altres fàrmacs… I, segons la filla, el neuròleg li ha dit que “quan surti un medicament nou, la seva mare podrà millorar”… Continua llegint

Massa ulls a la història clínica, què fem amb les addiccions?

Avui he visitat la Carla. Abans de la crisi havia treballat en el món del disseny i havia guanyat molts diners. Amb els diners i un entorn nou per a ella, lluny de la família i dels amics de tota la vida del poble, van arribar les drogues i la vida nocturna. Fa un any es va trencar, la crisi havia fet davallar els contractes i havia deixat d’estar de moda. Va venir acompanyada d’un germà amb un trastorn d’ansietat generalitzada i una addicció que per fi s’havia decidit a explicar a la família. Continua llegint

Ja són dues-centes!

Els diaris de trinxera ja ha publicat dues-centes històries de la realitat de l’atenció primària.

L’aventura començava l’abril del 2012 i ara hem assolit aquesta fita.

La feina dels editors només és la seva revisió i posar-hi títol quan l’autor no li ha posat.

Hi ha  34 autors de les històries. La revisió ortogràfica la fa la Sigrid, una col.laboradora  més però bàsica i que ha llegit totes les històries. Continua llegint