Però…, què s’han cregut?

La Maria té 84 anys, viu sola, en una habitació rellogada en un mas proper al poble.

Es va quedar vídua fa 4 anys. Va viure un temps en un pis de la capital de comarca, però va acabar tornant al poble perquè no se’l podia pagar. Els seus nebots mai s’han interessat per ella.

Té un deteriorament cognitiu associat a l’edat (no una demència), però encara conserva un acceptable grau d’autonomia. Continua llegint

La incertesa d’un dia qualsevol a la consulta

Quatre o cinc persones amb clínica de febreta, odinofàgia i/o tos amb o sense moc. Explicar la diferència entre un refredat i la grip, la faringitis i l’amigdalitis pultàcia. Explicar que res és del tot segur, però que el més prudent és esperar i no donar antibiòtic. Transmetre seguretat en la indefinició.

Les dues dones amb lumbàlgia, sense altra clínica. La poca utilitat de la radiografia. “Però…, com sabem segur el que tinc…?” No sempre cal saber “el que tinc” amb exactitud… Continua llegint

Sovint no cal derivar

En Narcís té una anèmia normocítica. Pateix una insuficiència renal crònica lleu i altres problemes de salut que crec que poden condicionar aquesta anèmia. Darrerament, però, ha empitjorat una mica l’anèmia i em fa dubtar (i ell també té dubtes).

Puc fer un full de derivació i enviar-lo a hematologia. A més, no tenen una llista d’espera molt llarga. I, ja diran… Continua llegint