Diaris de trinxera: més de 3 anys i gairebé 250 històries al bloc

L’abril del 2012 començava aquesta aventura que ha anat ampliant la seva audiència, 11134 visites el 2012, 16293 el 2014 i, a primers de juliol d’enguany ja en portem 13357.

I quins són els temes que han tingut més èxit?

Intentant fer-ne una agrupació, que podria ser una altra, mirem quins temes motiven més els nostres lectors, triades de les històries amb més  de 300 visites, tot i que n’hi ha moltes més de cadascun dels temes triats:

En general, totes les històries demostren preocupació, angoixa, a moments cansament, però també compromís i ganes de fer-ho més bé. Potser seria bo que els que administren el sistema sanitari fossin lectors i reflexionessin a partir dels diaris.

Perquè ho puguin fer cal, però, que segueixin arribant més històries, que se’ns acaben…

Ho esperem per compartir-les!

Anuncis

Intimitat i recerca

En el CAP Xulosquesom els residents, amb la col·laboració d’algunes tutores, feien un estudi sobre els galindons. Formava part de la seva formació. Estaven ben assessorats pel tècnic de salut. Havien valorat la pertinença de l’estudi, la població a estudiar, la mostra necessària, les variables, els possibles biaixos, les proves estadístiques més adequades…, i fins i tot tenien previst on poder publicar el treball. Continua llegint

Ja són dues-centes!

Els diaris de trinxera ja ha publicat dues-centes històries de la realitat de l’atenció primària.

L’aventura començava l’abril del 2012 i ara hem assolit aquesta fita.

La feina dels editors només és la seva revisió i posar-hi títol quan l’autor no li ha posat.

Hi ha  34 autors de les històries. La revisió ortogràfica la fa la Sigrid, una col.laboradora  més però bàsica i que ha llegit totes les històries. Continua llegint

Quan estàs a l’altre costat

Quan estàs a l’altre costat, el de pacient, es fa important…

… que et tractin amb amabilitat, perquè quan estàs malalt et sents especialment vulnerable.

… que comparteixin amb tu la incertesa i reconeguin els límits de la Medicina, per poder prendre decisions conjuntes amb coneixement. Continua llegint

Sobre confidencialitat de la història clínica, opinions de pacients.

Aquest matí, un senyor de 70 anys m’ha explicat que a l’hospital li havien proposat de signar una autorització perquè la seva història clínica fos visible pel seu metge de capçalera i per qualsevol altre hospital. I m’ho deia satisfet, que li semblava molt bé. La seva història clínica és de problemes de l’aparell locomotor, i no tenia cap problema en el fet que tothom pogués veure les “seves proves i les seves intervencions”. I si vostè fos una noia de 20 anys que hagués avortat, li  agradaria que l’oftalmòleg o el traumatòleg veiés la informació?  Això no, m’ha contestat. I si a la història hi consten problemes de parella o familiars o econòmics? Doncs tampoc. Té raó, la cosa no és tan senzilla com sembla, m’ha dit ràpidament. Continua llegint

Tafanejant en la història d’una companya

Un vespre, de resident. Guàrdia a l’hospital. Estic amb una bona pediatra. Tenim una estona sense massa feina. Comentem l’embaràs d’una companya metgessa…

–          No sé si la Mireia ja haurà parit –comento Continua llegint