Creant problemes on no n’hi havia

Pacient jovesense cap antecedent d’interès, que aprova les oposicions com a mestra. Per poder accedir al seu lloc de treball li demanen que se certifiqui el seu estat de salut. Li explico que ha de comprar i portar-me el paper oficial de certificat mèdic, que li empleno quan el porta. Dues setmanes després, torna novament a la consulta dient que el Departament d’Ensenyament de la Generalitat no li accepta el certificat perquè, segons el paper “aclaratori” que li han donat, el que necessita és un informe on el metge certifiqui el seu estat de salut. Continua llegint

Anuncis

Quan la salut de la persona no importa: mútues laborals i conflicte d’interessos

Acabo de trobar la Núria pel carrer, passejava amb el seu fill de 8 mesos i m’ha saludat molt contenta. Finalment ha arribat a un acord amb l’empresa i ha rescindit el contracte indefinit que tenia des de fa 6 anys.

Quan la Núria va tornar a treballar després del permís de maternitat, va trobar una situació desconeguda per a ella. La seva encarregada va començar a posar-li les coses difícils, descol·locava els productes dels prestatges del supermercat on treballava com a reposadora i li deia que els recol·loqués, li donava un tracte vexatori… Fins i tot, li va arribar a dir que tenia com a missió que marxés de l’empresa. Continua llegint

Comunicació …o no?

Avui he rebut un mail al correu corporatiu. Motiu: modificació del sistema de incapacitats laborals transitòries, les baixes. 18 pagines que ens comuniquen com anirà la cosa a partir d’ara. No me n’he pogut estar d’escriure aquesta carta oberta, no va dirigida a ningú però pot explicar el per què dues persones que parlen diferents llenguatges, tot i ser la mateixa llengua, difícilment s’entendran de forma correcta. Continua llegint

Fent de metge de capçalera: deixar la porta oberta

En Joan ve perquè te símptomes compatibles amb una síndrome gripal.

Mentre li faig la IT, xerrem una mica… No li agrada tenir la baixa, perquè s’haurà de quedar a casa…

Em diu: “estic pitjor a casa que treballant”… “Perquè dius això?”, pregunto. “Bé, la meva dona està fatal, no hi ha qui la suporti”. “Que vols dir?”. “Jo ja no puc més, sempre deprimida, sempre queixant-se, mai té ganes de res, mai riu, no tenim relacions…”

“La voldries deixar?” pregunto. “Si, però no ho faré… Em fa molta pena”.

En Joan té una expressió trista… Se sent cansat. Molt cansat. No es pot permetre estar més temps de baixa. Ha de treballar. Ha de fugir de casa… No en parla amb ningú, d’aquest tema.

No se què dir-li. Li ofereixo que vingui a parlar amb mi quan cregui que li fa falta.

Quan marxa, em dóna la mà i, mirant a terra, em diu… “Gràcies, no sap com li agraeixo!”…

La seguretat del pacient i la pròpia…

Per la seguretat del pacient i la pròpia, em pregunto per la repercussió que tenen certs reials decrets lleis sobre la seguretat, en un país amb un alt percentatge d’accidentabilitat laboral i amb certes mancances en el camp qualitatiu de la seguretat del pacient. Per què ho dic?

Una de les estratègies prioritàries del Departament de Salut és promoure i millorar la seguretat dels pacients. Benvinguda és, necessària també. Però com conviu aquesta línia estratègica, amb l’entrada en vigor del Reial decret llei 20/2012 que modifica la prestació econòmica d’incapacitat laboral temporal, penalitzant, i molt, el fet d’estar malalt? Continua llegint

L’acomiadament

Al final del matí es presenta al CAP una persona demanant visita urgent per al metge: no pot esperar a demà. Entra al despatx visiblement neguitós, plorós, amb el cap cot i la mirada baixa. Diu que li he de fer un favor i m’ensenya un paper escrit que acaba de rebre perquè el llegeixi. El paper, signat pel responsable de l’empresa, diu que per motius de reestructuració de plantilla no li renoven el contracte que acaba d’aquí 15 dies i que pot interposar recurs en contra de la decisió. Continua llegint

Seguretat Social i sistema sanitari: històries de la vida real

13:00 h del divendres 29 de juny. De camí de la feina llambregava un diari i, entre fulls de titulars repetits, en vaig trobar amb un que deia així: “L’ocupació domèstica no acaba d’aflorar”. Titular és un art i, de vegades, el títol és el motiu que t’impulsa a llegir els paràgrafs que segueixen.. Continua llegint