La Rosa i els seus fills. Acompanyar el moribund

En Josep pateix una malaltia d’Alzheimer avançada i un càncer de pulmó. Ell és vidu, el cuida la seva filla Rosa que durant anys s’ha ocupat de fer-li costat, acompanyar-lo als metges i hospitals, de portar-lo al centre de dia, d’assegurar que mengés, que prengués la medicació, que anés net…. i de tractar-lo amb respecte i molt d’afecte. La Rosa treballa fora de casa i té dos fills. Amb una mica d’ajuda ho ha anat fent tot. Ella ha sabut integrar l’atenció al seu pare amb la cura dels fills,  de manera que tots plegats s’ajudaven i es feien companyia al mateix temps. Quan el pare encara podia, recollia els nens a l’escola i els donava el dinar que la Rosa havia deixat preparat. Quan ja estava pitjor, la filla gran vigilava que l’avi mengés, que no s’escapés de casa o que no caigués mentre la Rosa acabava de recollir la cuina. Abans d’anar a dormir els nens li feien un petó de bona nit. Continua llegint

Anuncis

La Rosa ha mort avui a urgències de l’hospital

Amb 94 anys, feia temps que estava enllitada, totalment dependent de la seva cuidadora, que la tenia que feia goig veure-la. S’havia aprimat tant, que era pell i ós. Les nafres de decúbit es tancaven de forma miraculosa, amb les cures de la cuidadora i la supervisió de la infermera.

Fa temps, un assistent social va proposar ingressar-la en un centre sociosanitari. Li semblava que les condicions de la casa on la pacient havia viscut sempre “no eren adequades”… Vam parlar amb els fills: el que vivia amb ella i el de fora. Coneixíem la pacient des que era una persona vàlida i sabíem que era feta a “l’antiga”, de les que les residències li semblen llocs on familiars irresponsables abandonen les persones que haurien de cuidar a casa. Ella mateixa va cuidar el seu marit a casa fins a la seva mort… Continua llegint

Ahir infart, avui trànsit

Duem una setmana mogudeta. Un malat en fase terminal, dues altes postquirúrgiques amb cures complicades, les visites habituals… Acabem cada dia tard, amb feines administratives pendents per l’endemà. Ahir, cap a la una, va venir a visitar-se en Joan, amb cita prèvia. Deia que estava refredat des de feia dies i li feia mal el pit. Preguntant, el dolor no te característiques anginoses, però al auscultar-lo aprecio una taquicàrdia, que un cop mesurada és de 160 x’. Canvi de xip ràpid. Passo al box d’urgències, aviso la infermera; fa ECG que revela flutter auricular i elevació de segment ST. Li dic al malalt que no se’n pot anar a Continua llegint

Estic cansada

Estic cansada de:

–        rectificar receptes que els companys de l’hospital han fet malament

–        fer “volants” per visites de seguiment

–        les llistes de CIP que m’envia la direcció perquè “repassi”

–        dir a les persones amb cataractes que l’oftalmòleg tardarà mig any a visitar-los i un any o més a intervenir-los

–        els metges d’hospital que fan proves innecessàries i tractaments sense rellevància clínica Continua llegint